1919, un any de conflictes socials (2)

(continua)

Contra la força creixent del sindicalisme, la patronal va optar pel locaut —de l’anglès lock-out—, la clausura de les fàbriques o dels centres de treball, com a mesura davant els conflictes. El 1919 s’emprà el locaut en conflictes de diversos sectors fins a la convocatòria general exigint la dissolució dels sindicats, la implantació dels contactes individuals i la llibertat d’acomiadament. Del 26 al 29 d’octubre va tenir lloc el congrés de la Federació Patronal,que va declarar un tancament parcial a partir del 3 de novembre. Aquest va esdevenir total a començaments de desembre i es va perllongar, a Barcelona, fins al 26 de gener i va afectar moltes altres poblacions. A Reus, en una reunió celebrada a començaments de desembre, la patronal local va decidir no seguir el tancament que proposava la federació barcelonina, «que se acordaría si las circunstancias lo exigiesen». La ciutat ja havia viscut un locaut el 1915, arran del conflicte que es va iniciar al Vapor Nou amb les treballadores del tèxtil i que acabà en una vaga general amb pocs resultats positius per al moviment obrer local.

El tancament patronal situava en condicions desesperades moltes famílies obreres. En algunes ciutats es van haver de repartir entre la població vals de pa i de carn. La premsa reusenca reflectia la gravetat de la situació amb una paràlisi que s’estenia com una taca d’oli, tot i l’afectació indirecta a la indústria i el comerç local, amb consideracions alarmants:

«Por el moment0, el lock-out determinará una alza terrible en el precio de los artículos más indispensables como consecuencia de la escasez provocada por la paralización de las fábricas […]. De las consecuencias remotas que el lock-aout puede tener, no hay que hablar. Es preferible callarse para no sembrar más inquietudes en el ánimo público.»

En un manifest que reprodueix el Diario de Reus, el 23 de desembre, la patronal nega que el locaut tingués com a finalitat «rendir por miseria y por hambre a los trabajadores»; al contrari, afirma, «son las masas obreras las primeras que debieran bendecir este movimiento […] librándose así de los lazos que hoy las atan a organizaciones que constituyen un engendro de tiranía y de crimen», en referència als sindicats.

En el rerefons del conflicte hi havia la possibilitat de revolució social que l’experiència russa podia propiciar. Per això la patronal amenaçava: «Si los obreros se deciden a interpretar  nuestro propósito, pronto vendrán la normalidad y el acuerdo, quedando frente a los Sindicatos, convencidos que su finalidad exclusiva es imitar a Rusia.»

D’aquell moment ens ha arribat un testimoni oral, una poesia de combat que recitava Joan Tarragó March, de Garcia, una població de la Ribera d’Ebre a tocar del Priorat. En desconeixem l’autoria, però de ben segur que va ser recitada en qualsevol acte obrerista en aquell moment a les nostres comarques:

«Volem demostrar al públic
i a tothom en general
que’l locaut és una infàmia
i un acte molt fatal.

»Tots el que en tenen la culpa
de tal vil resolució
no tenen cor ni entranyes,
ni una mica de raó.

»El procediment que empleien
és perquè el treballador
sucumbeixi de misèria
i així demani perdó.
No volen de cap manera
reconèixer el sindicat,
i en canvi tots els burgesos
procuren estar associats.
Es valen de tots els medis
per desfer la nostra unió,
per después poguer explotar-nos
en més gran satisfacció.
I per més coses que facin,
no’ls hi darà resultat,
perquè els pobres ja fa dies
que són tots majors d’edat.

»Quan se prepara una huelga
o bé un paro general,
a les juntes les agafen
i es sellen els seus locals.

»No podem repartir fulles,
no podem fer reunions,
amb alguns veureu que els buscan
hasta per tots los racons.

»Si el govern ne fos prou recte
i complís la obligació,
ja anirien alguns burgesos
tancats dins de la presó.

»Ells ne fan coses mal fetes
i, com que van al segur,
tenen reunions secretes
i no els hi diu res ningú.

»I encara tenen la barra,
de dir en un tono modern:
“Lo que ens falta a nosaltres
és l’apoio del govern”.

»Dels arguments dels burgesos,
no n’hi ha cap que busqui pau,
ben clarament ens demostren
que d’ells hem de ser uns esclaus;
però els pobrets no comprenen
que, com més apretaran,
els pobres, un dia o altre,
molt més se’n recordaran.

»Per més que tenen la forsa,
el apoio i els calés,
els pobres tenen els braços,
i sense braços no es fa res.

»Mireu que sembla mentida
i hasta mi fa esgarrifar
que l’obrer que produeixi
sempre hagi de dejunar.

»Es fan rics els burgesos
amb la suor dels pobres
i, per més que s’ho mereixin,
no’ls hi volen donar res.
Ells lo que voldrien veure
és a l’obrer desorientat,
per pega’l així garrotades
quan voldrien alsar el cap.

»Van fer un congrés els burgesos
per arreglar la qüestió
i que hi hagués harmonia
entre l’obrer i el patró.
Van proposar moltes coses,
van prometre qui sap què,
i el congrés es va acabar-se
sense haver quedat en res.
Al contrari, que els burgesos,
mireu si van obrar brut,
que en ves d’arreglar el conflicte
ens van declarar el locaut.

»Per solucionar el conflicte
van formar una comissió,
ja sabeu que es componia
de amos i treballadors,
i el govern va fer unes fulles
que uns i altres van firmar,
però després els burgesos,
la firma van trepitjar.
Van interpretar una base,
tan mal i sense raó,
que van tenir la gran barra
de triar al treballador.

»En la tàctica que empleen
estos de la patronal
nos buscan la ruina
de tothom en general.

»Si no canviem de rumbo
a l’últim vindrà el tropell
i quan voldran arreglar-ho
potser no hi haurà remei.

»I podria ser molt fàcil
i ells s’ho haurien buscat,
que ens passés com a la Rússia,
que el burgès n’ha caducat.»

Agraeixo a l’Albert Margalef  haver-me facilitat el testimoni del seu besavi Joan Tarragó March, de ca la Candela (1900-1979).

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s