Any d’aniversaris

Enguany, a casa, celebrem doble aniversari. D’una banda, la llibreria Gaudí fa 55 anys i, de l’altra, Carrutxa, 40.

La llibreria Gaudí va obrir el 1965 i durant anys ha estat coneguda com ca l’Isidre. Amb una llarga trajectòria de compromís amb la cultura i el país, l’Isidre Fonts, als seus 88 anys, és un dels referents de la comarca –si més no– pel que fa a la militància cívica, de base, més enlla de sigles de partit: impulsor de la celebració de la diada de Sant Jordi al Mercadal i activista de la reivindicació de la comarca com a espai de proximitat per a la construcció del país. I l’establiment, amb l’Isidre i la Maria, d’haver estat punt de trobada de resistents diversos al franquisme.

La llibreria amb l’aparador dedicat a la publicació que Carrutxa va editar amb motiu del centenari de R. Violant i Simorra (2003)

Canvi de generació. Ara, la llibreria, la porta la Montsant –amb la seva germana Aràntzazu– i molts dies hi podeu trobar les nostres filles darrere el taulell. Segur que els temps han canviat, o no tant, però una llibreria ha de ser alguna cosa més que una botiga on es venen llibres. I la Gaudí compleix sens dubte aquesta funció. D’una porta de vidre farcida de cartells anunciant activitats diverses a un aparador on es mostren els fulls carnavalescos, quan n’hi ha, fins a lloc de recollida d’entrades per a esdeveniments culturals o de col·laboració en campanyes ciutadanes.

I Carrutxa, creada, com a grup de recerca i acció sobre la festa i la cultura popular, el 1980, quinze anys després de la llibreria, en un context diferent, en què l’aparent superació del període franquista necessitava de coneixement i volia omplir els carrers de cultura. L’experiència de quatre dècades de treball en el que avui es defineix com un centre de documentació del patrimoni –sobretot immaterial– i la memòria ha estat molt positiva i en podem anar parlant. Però avui, potser, cal remarcar la vinculació entre ambdues trajectòries, més enllà de l’evident connexió personal. Certament, tant la llibreria com l’associació responen a una voluntat de difusió del coneixement i de dinamització cultural estretament vinculada a una reivindicació clarament poítica, la d’un país i d’una societat bastida de baix a dalt, la d’una cultura implicada amb els moviments socials.

Una publicació conjunta, de 2001

O, quant a consideracions més pràctiques, la consolidació de Carrutxa com a centre de documentació hauria estat força més difícil sense el considerable avantatge que ha suposat l’accés al coneixement de les novetats editorials o de les publicacions especialitzades gràcies a la bona feina de llibreria. Abans d’Internet i encara avui. I també perquè la llibreria ha continuat essent aquest punt de contacte i referència per a propostes culturals.

Tot plegat, doncs, estem d’aniversari compartit i, de ben segur, en tornaré a parlar. Però volia començar compartint una perspectiva familiar que forma part d’una experiència més àmplia i amb voluntat de futur.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s