Cultura popular, comarca i memòria històrica

Comencem l’any presentant un llibre —primer a la Selva del Camp i  aquest dimecres 11 a Reus— sobre els aplecs a l’ermita de Paretdelgada entre 1959 i 1964. És una publicació que, des de l’associació Carrutxa, ens calia impulsar. Efectivament, els aplecs de la Selva del Camp foren una manifestació de cultura popular —sardanes, castells, concerts…— de la nostra comarca. Apropar-nos a la trajectòria dels aplecs és, alhora, un exercici de memòria històrica, a la resistència antifranquista cívica i cultural i als moviments de redreçament del país, com explicita el treball de Quim Masdeu. Com afirmà Rafael Català, que n’ha fet el pròleg, no és un llibre d’història local, sinó dels Països Catalans, àmbit de referència que es dibuixa en l’emblema del grup Germanor, que impulsava l’aplec, on s’esmenten els territoris de parla catalana. I es palesa en el fet que el 1962 Joan Fuster va guanyar el segon concurs literari de l’aplec, amb un treball, Qüestió de noms, on es reivindicava per primera vegada l’expressió Països Catalans.

Presentació a la Selva del Camp (foto: Montsant Fonts)

Els aplecs de la Selva són història de petites resistències, sorgides des de la base, que connecten amb persones i iniciatives d’arreu del país —torno a citar a Rafael Català—, un «aprofitar al màxim les sinergies locals i nacionals; als organitzadors se’ls escauria ben bé el lema de l’activisme contemporani ‘pensa localment, actua globalment’. Amb una idea clara de catalanitat completa, amb una presència volguda de la cultura d’arreu dels països de parla catalana, eixamplant les mires del sardanisme i de l’Església de la qual partia».

Efectivament, Quim Masdeu no es limita a la crònica dels esdeveniments, sinó que situa els aplecs en un context d’iniciatives personals i de moviments associatius que malden per superar les prohibicions del règim franquista, de les sardanes a l’escoltisme, incidint en el paper d’una Església alternativa a la jerarquia que havia legitimat la revolta militar franquista, obtenint el control de la moral i l’educació del poble. Una Església local, allunyada del nacionalcatolicisme, que propicià l’aparició de grups de joves de caire cultural.  El llibre ens apropa a l’associacionisme selvatà a mitjan segle, d’on sorgeixen els sis grans aplecs que van tenir lloc a l’ermita de Paretdelgada.

Si tot plegat justificaria sobradament que una associació com Carrutxa, que reivindica la cultura popular i la memòria, publiqui ara aquest llibre, la història dels aplecs selvatans té encara un altre component, personal i familiar, que la fa especialment important: l’Isidre Fonts, un dels impulsors més significats —no pas l’únic, ell ho recorda cada cop que en parlem— de l’aplec.

L’Isidre, pare de la Montsant i avi de les nostres filles, ha estat i és un activista cultural. El vaig acompanyar fa bastants anys, anant pels pobles del Baix Camp a fer comarca, dinamitzant grups locals amb voluntat de construir alternatives de base (i jo fent animació infantil i titelles) o experimentant les que considerava —amb innocència— les últimes fuetades del franquisme. L’Isidre ha estat implicat amb la nostra associació en diversos moments, sempre preocupat per preservar la memòria de les persones que des del carrer i des de la seva tasca van lluitar per transformar la societat.

A Reus, la llibreria familiar, que enguany fa 55 anys —va obrir el febrer de 1965—, es coneix com ca l’Isidre. La Gaudí, que va començar com una experiència d’activisme cultural militant —de llibres en català a sala d’exposicions— és hereva, si més no en part, de l’esperit que va moure l’Isidre a organitzar els aplecs. El 1964, any del darrer aplec, l’Isidre fou acomiadat de la feina a la Selva —a més de passar per comissaria, a Reus— i li van proposar treballar en un projecte que d’alguna forma participava d’aquella voluntat de redreçament cultural de país que implicava persones de Reus i de Barcelona. L’experiència no va reeixir del tot, o sí, perquè l’Isidre va acabar assumint l’establiment i la Gaudí esdevingué ca l’Isidre. Però aquesta és una història que tampoc convé no oblidar i que altres persones poden explicar.

El llibre recull un seguit de textos del moment, força interessants per a copsar les diverses visions que van confluir en aquell moment, i una cronologia que contextualitza les edicions dels aplecs. L’11 de setembre de 1964 es convocava una manifestació —no autoritzada—, la primera des de 1939, davant el monument a Rafael de Casanova. Aquell mateix any es publicà Els altres catalans de Francesc Candel.

Joaquim M. Masdeu Guitert
Els aplecs de Paretdelgada. 1959-1964
Resistència cívica i cultural en el redreçament del país
Reus: Carrutxa (Migdia SC), 2020

Dimecres 11 de març, a 2/4 de 8 del vespre,
a l’Arxiu de Reus (C/ St. Antoni M. Claret, 3)
Presentació del llibre amb Raquel Ferret, Rafael Català i Joaquim M. Masdeu

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, personal, publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cultura popular, comarca i memòria històrica

  1. Retroenllaç: “Els aplecs de Paretdelgada 1959-1964” de Joaquim Masdeu Guitert. Novetat 2020. | Biblioteca & TGN : cultura i patrimonis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s