El poder i la malaltia

El discurs del president del govern espanyol, anunciant la declaració de l’estat d’alarma, no aporta gairebé cap novetat a la història. Al contrari, és un exemple més d’una pràctica secular del poder: intentar la cohesió de la societat davant la malaltia, reforçant l’autoritat i el control de la població. Els exemples, en diverses èpoques, són prou nombrosos.

Els episodis de pesta en temps medievals i moderns han estat força estudiats en diversos indrets. Us recomano, per exemple, l’excel·lent treball de Coral Cuadrada, El llibre de la pesta (Rafael Dalmau ed., 2012).

En el passat, el combat contra les epidèmies comptava amb un aliat fonamental: la divinitat. Amb la percepció de com les catàstrofes col·lectives eren, probablement, resultat del comportament de la comunitat, la necessitat d’invocar el cel per a deslliurar la població del càstig diví portava a manifestacions col·lectives de pregària que reforçaven els estaments del poder, cívics i religiosos. I quan s’aconseguien els favors sol·licitats –la fi de la malaltia, la pluja que alleujava la sequera i allunyava la fam–, es feien grans celebracions que cercaven reproduir i consolidar l’ordre social establert, amb la participació dels estaments del poder civil –municipal–, religiós –la parròquia i els convents– i econòmic –les confraries d’ofici o gremis.

El cas de Reus n’és prou representatiu i la història de la devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia, des de l’aparició de la senyora a una noieta en temps de pesta, aporta nombrosos exemples a la funció social de les pregàries i solemnitats d’acció de gràcies. En vaig parlar, amb Ezequiel Gort, a La formació de la devoció reusenca a Misericòrdia (Carrutxa, 1997) i ho hem fet també en altres treballs que expliquen com es defineix el seguici festiu que avui caracteritza les nostres festes majors.

Al segle XIX es va obrir una escletxa, no tant en el model com en el destinatari final dels esforços que calia dedicar des de la comunitat. Fruit dels avenços científics en la medicina, en les epidèmies de còlera es constata un enfrontament entre una església partidària de continuar amb les professons penitencials a ermites i santuaris, i uns metges que proposen mesures higièniques i de desinfecció. Ho explicava a «El còlera de 1885» a La Carxana (2015), espero que aviat accessible en xarxa.

Si en l’Antic Règim era la divinitat qui legitimava el poder terrenal, a partir de la industrialització ho és la Ciència. Però és el poder polític qui administra, regula i disposa les mesures que hauran de permetre superar la situació excepcional que posa en perill a la comunitat.

Avui, com fa segles, davant una pandèmia que (encara) no compta amb una cura, la contenció i l’aïllament esdevenen les mesures més eficients per a prevenir el contagi. Des del tancament de les muralles a l’època medieval fins al confinament decretat aquest cap de setmana. Però avui, com ahir, les interferències entre els criteris científics i les necessitats polítiques són causa de biaixos sorprenents sinó preocupants. Del retard en l’aplicació de mesures a la perillosa flexibilitat d’algunes disposicions. O la negativa a considerar que determinats territoris presenten condicions específiques i necessiten d’actuacions més o menys radicals. I tot això embolcallat de l’eterna dèria del poder a demanar al poble que s’uneixi al darrere dels seus governants amb exaltades invocacions patriòtiques. El dissabte, el president del govern espanyol semblava voler aturar el virus a cop de Constitució. I el diumenge, un anunci inútil –però eficient per assegurar el control del mitjans a cop de publicitat pagada– consolidava el missatge. Però encara no s’ha pogut demostrar que cap bandera aturi una epidèmia/pandèmia.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s