Menjar-se la mona

El dilluns de Pasqua –en algunes poblacions, també el dimarts– assenyala l’inici del cicle primaveral de festes als afores del nucli urbà, amb àpats familiars o comunitaris, romiatges a les ermites –també el cap de setmana següent, de Pasqüetes– i el costum de menjar productes específics, en aquest cas, la mona.

La tradició, per tant, no ha estat només menjar-se la mona, ho ha estat també, i ho és, sortir a l’exterior de les poblacions, a indrets de referència compartits, i menjar en companyia de la família, de la colla d’amics o de tot el poble. Enguany això no serà possible. Però no és el primer cop que passa: les epidèmies han afectat, una i altra vegada, les celebracions festives en el transcurs de la història.

Aquests dies, moltes persones han maldat per adquirir una mona al forn o pastisseria de proximitat, l’han comprat a la xarxa i l’han rebuda a domicili, o, amb resultats més o menys sorprenents, ens l’hem feta a casa… I ens la menjarem al terrat o a la taula, sense sortir de l’habitatge.

Conscient de la importància que tenen les diades festives assenyalades per alguns establiments, em sembla ben positiu que la venda de mones s’hagi pogut mantenir, en alguna mesura, gràcies a la venda a distància. Que ens aprofiti a tothom. Però no ens enganyem, les festes són sempre més que el producte de referència que les motiva. Comprar per internet pot ser útil o necessari segons la situació personal. Tanmateix, mantenir la tradició, entesa com una pràctica que ens identifica com a comunitat, serà no perdre el sentit col·lectiu de la festa, de relació, de veïnatge, també de competència…

Si enguany no hem de sortir de casa, no ho farem, però, després, procurem que la crisi no ens deixi una societat més aïllada en què les persones cerquen solucions individuals. Prenguem-ne nota per a futures celebracions.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s