El museu domèstic

Aquest passat dilluns, 18 de maig, s’ha celebrat el Dia Internacional dels Museus. Altres anys he estat treballant en activitats presencials –per exemple, fent visites comentades a l’exposició «Ara toca festa» o al refugi antiaeri de la Patacada– dins el conjunt de propostes que oferia el Museu de Reus. Enguany, l’activitat ha estat virtual, amb una programació audiovisual a la xarxa durant la jornada. Si entreu al web, podreu gaudir d’un tast de les diferents exposicions a partir d’un recorregut amb imatges de 360º

Treballant des de casa, anava reflexionant fins a quin punt l’entorn domèstic més quotidià pot esdevenir objecte de tractament museístic. És evident que sí. De fet, són nombrosos els exemples d’estances transformades en exposició perquè reflecteixen aspectes de les formes de vida del passat o bé ens apropen a un personatge notable en algun àmbit.

Deixant de banda el col·leccionisme específic d’art, per exemple, quan alguna persona entra de nou en una llar i exclama: «—Aquesta casa sembla un museu!», molts cops fa referència al conjunt d’objectes aparentment inútils que omplen racons i prestatgeries. És ben veritat, d’altra banda, que el component emocional que transmeten molts objectes, record de vivències o de persones estimades, va molt més enllà –àdhuc desafia– de qualsevol intent de classificació estètica. Amb aquest i altres exemples, voldria afirmar que tots els objectes que ens envolten, tinguin una utilitat funcional definida o no, fins i tot aquells que no sabem on els hem de posar però no acabem de suprimir-los del nostre entorn, són testimonis d’una mentalitat i d’una manera de viure. És a dir, els nostres habitatges són el museu de les nostres vides en un moment concret de la nostra història personal sempre en evolució.

Enmig d’aquestes cabòries teòriques, vaig decidir donar vida al meu compte d’Instagram –hi tenia penjada només una fotografia per provar com anava– amb una petita mostra d’objectes etnogràfics, amb referents històrics o de creació artística d’aquest #museudomèstic personal. Puntualment, vaig posar alguna imatge a altres xarxes, però no em va acabar de fer el pes.

Suposo que en el futur continuaré fent servir aquesta xarxa social, força visual i molts cops efímera. I compartint les meves cabòries teòriques des d’aquest blog. I ja està.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s