Les festes de la Llum de 1935 a Reus

Ara fa 85 anys, a Reus van tenir lloc unes festes de barri extraordinàries, del 24 al 26 de maig, per a potenciar l’arribada de l’electricitat a un sector del nucli urbà. Fou una celebració singular, sense referents religiosos, sorgida de la voluntat popular i amb un rerefons d’interès comercial, reflectint el canvi de mentalitat de la societat del primer terç del segle XX respecte a les antigues festes: sense patrons, però conservant algunes de les fórmules de participació veïnal que les caracteritzaven.

Portal d’entrada al carrer de les Galanes des de la plaça de Catalunya. Arxiu Carrutxa / Cedida per la família Muñoz Rovira

Les festes de la llum van implicar el veïnat entre el carrer de les Galanes i el de l’Hospital, la plaça del Castell, el raval del Pallol o la plaça de Catalunya. Formant part del nucli antic, el barri no corresponia tant a una delimitació històrica com a l’àrea en què es volien potenciar els serveis de la Cooperativa Popular de Fluid Elèctric de Reus. Alguns d’aquests carrers ja havien celebrat festes, en altres moments, com a part d’altres barris, com el de l’Hospital o el de Santa Anna. Quant a les festes del maig, a vegades, la premsa el designa com a barri del carrer d’Estanislau Figueras.

No cal insistir aquí en la importància de l’electricitat com a font d’energia i les transformacions que el seu ús va motivar en la vida quotidiana de les persones. Anomenar genèricament llum –com a manifestació més visible de l’ús de l’electricitat– el corrent elèctric s’ha conservat en el llenguatge popular.

Portal d’entrada al carrer de Vallroquetes des de la plaça de Catalunya. Arxiu Carrutxa / Cedida per la família Muñoz Rovira

Segons anota Carme Bernal a Les festes de barri a Reus, «un grup de joves del carrer d’Estanislau Figueras (avui, de les Galanes) es va engrescar per celebrar unes festes de barri que esdevindrien les primeres que no van estar dedicades a cap sant, sinó a la Cooperativa de Fluid Elèctric, que produïa energia mitjançant olis pesats». Explica que la cooperativa «va facilitar gratuïtament els fils i les bombetes elèctriques per a la il·luminació del barri, a canvi d’un determinat nombre d’accionistes». Efectivament, la cooperativa –els seus estatuts són de 1932– es nodria de les aportacions dels seus associats per tal d’anar-se implantant, i va funcionar fins a la Guerra Civil, tot i que en aquell moment ja rebia l’electricitat de Fuerzas y Riegos del Ebro.

Els treballs de guarniment dels carrers i places van començar a mitjan maig, segons anunciava el Diari de Reus el 16 de maig:

«Han començat els treballs d’adornament de varis carrers dels barris que han organitzat les festes en honor a la Cooperativa Popular de Fluid Elèctric, quins actes revestiran singular esplendor amb la seva batalla de flors, cavalcada de carrosses i carros al·legòrics, amb concerts vocals i instrumentals, focs d’artifici, festes deportives, balls populars i ball de gala al teatre Bartrina.»

D’igual forma es destacava altres actes l’endemà:

«Un dels actes esportius que organitza la Comissió de Festes dels Barris serà la Cursa d’Antorxes que es celebrarà el 24 del mes que som a les 10 de la nit. En aquesta cursa serà disputada la formosa Copa ‘Lejía Tella’, la qual obtindrà l’equip guanyador. En l’esmentada cursa hi pendran part equips dels cercles Reus Deportiu, Ploms i Gimnàstic de Tarragona.»

O també s’anunciaven els membres de l’equip del Reus Deportiu que participarien en la competició esportiva. Tot plegat, amb voluntat de generar l’ambient propici per a l’èxit de la celebració.

Guarniments del carrer de Bages. Arxiu Municipal de Reus

A banda del que reflectia la premsa, la preparació de la festa comportava la col·laboració de moltes persones. De l’organització, habitualment amb una comissió formada per homes, a la preparació dels guarniments, generalment a càrrec de les dones i la canalla.

Les festes van començar el dijous 23, a la tarda, amb els trons d’un canó de ca l’Espinós donant tombs pels carrers. Després de la inauguració oficial –amb la presència de representants de l’Ajuntament i la Cooperativa– i un vermut d’honor servit pel Bar Argentí, a la nit hi hagué ball popular a la plaça del Castell amb la banda de música La Principal reusense.

L’endemà, les cornetes i timbals de la banda de la Creu Roja van despertar el veïnat. Després, durant tot el matí, foren els nanos, acompanyats de grallers i de parelles amb el vestit típic català que van fer cercavila pels carrers en festa. Foren obsequiats amb un refresc al Centre Republicà Autonomista.

Els nanos van tornar a sortir a la tarda i es va fer un concert de gralles a la plaça de la Sang. És important constatar la vigència de la gralla a Reus en un moment en què altres formacions musicals l’havien desplaçat de moltes festes.

Grup de noies a la botiga «La Giralda» al carrer de les Galanes. Cedida per Isabel Fortuny

El veïnat de la plaça del Castell va repartir coques amb cireres a la canalla. A la nit es va fer la cursa de torxes. El mateix dia només es comptava amb equips del Gimnàstic de Tarragona i del Reus Deportiu, però al final només hi van intervenir corredors locals, del Reus Deportiu, que hi aportà un equip de deu homes. Els trofeus de les competicions esportives –per exemple, les cintes pintades a mà– s’exposaven als aparadors dels establiments del barri. Més tard, actuà l’Esbart Folklore i es van ballar sardanes a la plaça de Catalunya.

El dissabte 25, de nou, els nanos i les parelles van donar el tomb pels carrers, aquest cop repartint coques o tortells, acompanyats dels grallers, els quals oferiren un concert vermut al vespre al Bar Martí.

A la nit va sortir la banda de música i després hi hagué ball a la platea del Teatre Bartrina, amb ball d’obsequi i rifa d’objectes artístics, a càrrec de les orquestres Subi’s i Mickey. Abans s’havia fet una ballada de sardanes a la plaça del Castell, amb la Cobla Catalunya. Per la seva banda, el veïnat del raval del Pallol organitzà dos balls el dissabte i un altre encara el dilluns.

Carrossa amb un grup de noies del carrer de Bages. Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus / Fons Domingo Bonet Prats / Autor desconegut / Núm. Reg. 15752

El diumenge, després del despertar de la banda de la Creu Roja, van tenir lloc els actes més espectaculars: curses ciclistes, d’atletisme i, a la tarda, desfilada de carrosses amb batalla de flors i de confeti «a tots els llocs de la barriada on sigui possible el pas de les carrosses». La cursa ciclista tenia un recorregut de 90 quilòmetres per les poblacions dels voltants de Reus. Es disputà el trofeu «Vermut Banús» a més de diversos premis en metàl·lic. La prova d’atletisme, amb un recorregut urbà de tres quilòmetres i mig, es celebrà al migdia «amb migrat nombre de participants i aquests també foren del club del Reus Deportiu, que novament presentà un equip de deu homes». A la plaça del Castell es van enlairar globus de paper, com s’acostumava a fer en moltes festes de barri.

Carrossa amb un grup de noies del carrer de les Galanes. Cedida per Isabel Fortuny

A primera hora de la tarda tingué lloc la cursa de cintes pels carrers de la barriada, per donar pas tot seguit a la desfilada de carrosses. El punt de concentració fou la riera de Miró. Aquest acte, com els guarniments dels carrers, ens ha deixat força imatges. El gruix de la festa acabà a la nit amb un gran ball a la plaça de la República o Mercadal.

Restaven, però, el ball que havia organitzat el veïnat del raval del Pallol per al dilluns. Aquest dia van tenir lloc els únics actes religiosos de les festes: dues misses que van tenir lloc a l’església de la Sang i a l’altar de les ànimes, a la Prioral, en sufragi per les ànimes dels difunts que havien viscut al barri.

I encara el dimarts 28 s’anunciava que:

«Avui a les 10 de la nit tindrà lloc a la plaça de la Farinera un ball del tot típic amb manubri i llocs de venda de xurros i bunyols, amb quin acte acabaran les festes de barri que amb tan d’èxit s’han celebrat.»

carrossa1935b

Una altra carrossa del carrer de les Galanes Arxiu Carrutxa / Cedida per la família Muñoz Rovira

Tot plegat, una celebració que es perllongà durant cinc dies en què «estigueren en extrem concorreguts els carrers engalanats, fent tothom grans lloances del bon gust dels veïns» i que mobilitzà bona part de la població reusenca.

A banda del suport de la Cooperativa de Fluid Elèctric, la festa es va autofinançar amb les aportacions del veïnat. El 12 de maig, per exemple, es comunicava «a tots els veïns dels carrers que entren en la festa, que tots el carruatges i carrosses que s’organitzin, deuran adquirir les boles de neu, serpentines i confeti, a la Comisió de festes».

El repartiment de coques, que comporta la capta de donatius o la seva venda, havia estat una pràctica comuna a les festes de barri i encara es conserva en algunes celebracions del nostre entorn. La subhasta de coques, amb què el ballador havia d’obsequiar la seva parella, va evolucionar cap a altres objectes, com els mocadors. També les rifes han estat sempre una font de recursos. Cal tenir en compte que, a més dels residents als carrers de la barriada, es van implicar en la celebració altres entitats i clubs esportius.

Portal d’entrada al carrer de les Galanes des del Mercadal. Arxiu Carrutxa / Cedida per la família Muñoz Rovira

Un cop acabada la festa, el 27 de maig, el consell d’administració de la Cooperativa va fer públic un comunicat d’agraïment «a la Comissió de festes del Barri que en honor de la nostra Cooperativa ha organitzat en tant d’encert un bon programa d’actes celebrats durant els darrers dies amb l’èxit més falaguer. Aquest agraïment és deure de fer-lo extensiu amb tot l’afecte als veïns d’aquells carrers que amb el seu treball, per una banda, i el seu entusiasme per l’altra, han lograt que de les festes i de la Cooperativa durant dies tota la ciutat n’hagi parlat i sempre amb elogi. Gràcies a tots, doncs, en nom de l’entitat que representem, la qual guardarà un record molt agradable de les diades passades i sobretot a la història de la Cooperativa, la gesta d’aquest barri hi marcarà un solc de gruix perquè haurà contribuït d’una manera, potser la més eficaç, a propagar la nostra obra que té com a missió obtindrer l’estalvi i contribuir al renaixement de la nostra ciutat».

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s