La difusió audiovisual de la Festa Major

En l’actualitat, veure imatges fotogràfiques o en moviment dels gegants, els balls o la tronada de la Festa Major de Reus és tan fàcil com demanar-ho al sant buscador d’Internet i, probablement, podrem triar i remenar. No sempre trobarem allò que cerquem exactament –ni amb la qualitat òptima– però el cert és que les xarxes socials van plenes d’enregistraments de diversos moments de la festa, especialment els més emblemàtics per a la població. A Reus, com en molts altres indrets, la festa es pot reviure, més enllà de les diades de la seva celebració, amb els recursos de la xarxa digital.

Enguany, en un context excepcional de desaparició de la festa tal com l’hem coneguda durant molts anys, aquestes imatges aporten un valor afegit de record, àdhuc d’emoció, front a la impossibilitat de viure l’experiència festiva al carrer o a la plaça.

No ens hem de remuntar tants anys enrere, o potser sí, en la mesura que l’evolució de la tecnologia motiva una percepció cada cop més accelerada del pas del temps, per constatar que l’ús dels formats audiovisuals en l’àmbit domèstic va constituir una eina important en la difusió i la consolidació d’una festa com la de Sant Pere que, a partir d’un nucli ritual i uns elements festius conservats des del passat, anava creixent i innovant d’any en any.

A tall d’exemple, el 1984, Carrutxa va produir un vídeo que no va tenir difusió pública però que fou abastament copiat –en format Beta i VHS– i emprat per a la divulgació:  Tres aspectes de la Festa Major, amb realització de Serveis Alternatius de Comunicació, ens apropava a la Cercavila de Foc de la Nit de Sant Joan, la Tronada i la primera gran trobada de gegants i altres figures d’imatgeria popular que va tenir lloc a Reus, a la dècada de 1980.

Algunes imatges d’aquell enregistrament –avui un document etnogràfic prou interessant– es van fer servir en una producció en VHS que va repartir el Diari de Tarragona, en col·laboració amb l’Ajuntament de Reus. Diu la llegenda que, en algunes cases, el vídeo esdevingué un recurs indispensable per a l’alimentació infantil –com a factor de motivació– i que fou projectat desenes i desenes de vegades fins al total desgast de la cinta. La Festa Major de Reus. Elements festius mostrava una celebració que començava a créixer, pouant en la història, la identitat, i la voluntat de participar activament al carrer.

Al tombant del segle actual, després de la declaració de Sant Pere com a Festa Tradicional d’Interès Nacional –un reconeixement patrimonial que anys després s’ampliaria– l’Institut Municipal d’Acció Cultural amb Canal Reus TV va produir El seguici de la Festa Major de Reus, també en VHS i la col·laboració de Carrutxa. Tot mantenint el model, els canvis eren notables i, amb un tractament més àgil, aquest enregistrament esdevingué un nou recurs per a la divulgació.

Les cintes de vídeo van deixar pas als DVD. I, evidentment, podríem parlar de més àmbits i experiències, de les edicions de música de la Festa Major o dels espais que la Festa Major ha ocupat en les televisions… no menys importants en la construcció d’aquest imaginari col·lectiu que anomenem tradició.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s