La festa en temps de pandèmia (2): Misericòrdia 2020

La segona Festa Major de Reus té els seus orígens en una epidèmia. La pesta de 1592 fou, efectivament, un dels molts episodis de malaltia generalitzada que van afectar la vila des de temps medievals. La creença en l’aparició de la Mare de Déu a una noieta, decisiva en la superació de la crisi, va generar una devoció mariana que, sota l’advocació de Misericòrdia, que esdevingué principal. Durant segles ha estat invocada en les situacions de perill, sequera o malaltia, objecte de pregàries i objecte de festes d’acció de gràcies cada cop que la seva imatge retornava al seu santuari després d’haver aconseguit la població, els favors demanats al cel.

baixada2019

No fou, però, fins a mitjan segle XX que la data del 25 de setembre esdevingué festa local i encara caldria apropar-se més en el temps per constatar com es configura el ritual que avui la caracteritza. Efectivament, fou a la dècada de 1980 quan es consolida l’anada cívica al santuari, amb el conjunt d’elements del seguici festiu. Una pràctica que, pouava de components tradicionals –com el concepte d’aplec en una ermita, ben present en l’organització de l’Aplec Baix Camp a càrrec de la colla sardanista Rosa de Reus– i de religiositat popular, com el rosari de torxes, la vetlla de la diada, tot cercant reproduir el seguici de les antigues solemnitats, amb el ball de Diables com un dels components destacats. Un ritual que, amb els anys, s’ha redefinit i enriquit –el ball de l’Àliga a l’interior del santuari n’és un bon exemple– fins avui.

A l’igual que succeeix per Sant Pere, es pot afirmar que el seguici de manifestacions festives és, en bona part, l’eix del ritual festiu. I aquí convé recordar la definició de seguici: un «conjunt de persones que acompanyen i segueixen algú per fer-li honor en una cerimònia». Al juny, el paper del seguici ve determinat, en bona part, per una pràctica històrica de, com a mínim, quatre segles. Les figures, balls i músics acompanyen al consistori en els seus desplaçaments, encapçalen la professó i fan la seva exhibició a la plaça del Mercadal, epicentre de la festa.

pilar_misericordia

Al setembre, en canvi, aquest nou ritual contemporani d’anada al santuari –o baixada, ja que l’edifici es troba situat anant cap a mar– aportà canvis significatius. D’una banda, el nucli antic deixa de ser l’espai central de la festa, un fet a considerar en una ciutat que, com tantes altres, ha crescut notablement des de la segona meitat del segle XX. Una descentralització geogràfica que és del tot positiva.

Quant al seguici, potser cal preguntar-se a qui acompanya. Ni les autoritats municipals, ni les religioses, han participat mai en el recorregut. El seguici acompanya al poble. O el poble acompanya al seguici, un fet que es palesa de forma emblemàtica en la baixada dels diables, avui un acte certament singular en el conjunt de manifestacions festives de foc a Catalunya. Les cercaviles des de la plaça de la Pastoreta al santuari, de cada 25 de setembre, són un bon exemple de com es pot construir un ritual cívic i laic, sense renunciar al substrat històric de religiositat popular, en la recreació d’una festa a finals del segle passat.

En aquest context, la situació actual de crisi sanitària afecta directament la festa d’enguany. La incertesa i la possibilitat de suspensió total són ben presents. No cal recordar que les epidèmies han condicionat moltes vegades les celebracions festives. Ni que és evident que la festa i la cultura són necessitats socials. Que la festa mobilitza un teixit associatiu gens menyspreable i dóna feina a professionals. Tot plegat fa difícil valorar quines alternatives poden ser més factibles.

Només a tall de reflexió, dubto si pot ser més negatiu renunciar a la festa en conjunt que substituir-la per alguna activitat, segurament proposada amb la millor voluntat, que implicaria la renúncia als valors socials que la festa ha aportat en els últims anys. Una actuació, en podem dir d’escenari, en espai tancat encara que sigui a l’aire lliure, i amb aforament limitat, per exemple, es contraposaria a valors com el de la democratització de l’espai festiu o a la funció de mutu acompanyament que seguici poble mantenen en la celebració.

És evident també que els diables –a la baixada– tenen pocs problemes de distància social, entre els components del grup i respecte al públic. A banda que entre el mocador habitual i la mascareta, tampoc hi ha tanta diferència. Però, tot i considerar que personalment els considero l’element més emblemàtic de la diada, convé no deslligar la seva presència de la resta de components de la festa. D’igual forma, caldria repensar el ball de l’Àliga, encara que sigui amb públic molt limitat.

[Publico aquest article quan volia fer-ho –a un mes de la diada de Misericòrdia– en un moment en què Reus es troba amb un altíssim risc de contagi, amb les activitats culturals i esportives suspeses, i amb recomanacions constants d’evitar el contacte social. Des de la immediatesa, no sembla un temps per a festes de cap mena.  Veurem com evoluciona la situació en les properes setmanes. Però les reflexions són de fa dies i volen anar més enllà del moment concret]

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, les idees i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La festa en temps de pandèmia (2): Misericòrdia 2020

  1. Ferran Sugranyes Liñana ha dit:

    Company,
    En el cas concret de la ballada de l’Àliga de Reus davant de la imatge de la marededéu, entenc que es podria fer després de l’ofici religiós (si aquest es fa, és clar, a l’exterior i amb un aforament limitat) ja que com a bèstia que compta amb un protocol d’actuació ben clar i elaborat i per la seva significació, la seva actuació amb l’oferiment final del ram a la imatge quan acaba el ball pot entendre’s com un acte que recull la voluntat del poble i de tot el seguici, que s’hi poden veure i sentir representats.
    Salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s