La memòria cantada: el cançoner del Priorat

Fa uns mesos va sortir publicat El Priorat. Cançons i tonades de la tradició oral, un llibre disc editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la col·lecció de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana. La situació sanitària ha impossibilitat fer-ne, de moment, una presentació presencial.

Aquesta publicació recull el treball realitzat entre 1985 i 1992 per Josep Crivillé i Ramon Vilar, entre altres persones, per a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, a poblacions de la comarca del Priorat. El llibre, amb tres discos amb enregistraments directes –selecció de Ramon Vilar i Herms– inclou estudis sobre les recerques històriques de cançoner a la comarca, comentaris lingüístics i etnomusicològics del repertori, a més de la relació d’informants o la memòria del treball de camp.

No és el primer cop que la Fonoteca publica materials de camp sobre la comarca. Al juny de1992 es van presentar al local de Carrutxa, aleshores a la plaça del Mercadal, els dos primers volums de la col·lecció, dedicats a la música de tradició oral a Catalunya –en una visió general– i a les músiques de festa de Valls. En el primer hi figuren documents sonors aplegats en el curs de la recerca de l’associació.

Ramon Vilar, Josep Crivillé i Antoni Anguela, al 1992
(Foto Yvonne Masip/ Nou Diari, 6/6/1992)

Efectivament, a la dècada de 1980, des de Carrutxa, s’inicia una considerable tasca de recollida de  testimonis orals en poblacions del Baix Camp i del Priorat, amb dos eixos temàtics de referència: les festes populars i el cançoner, especialment pel que fa a la baladística. El resultat fou la publicació del Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant (1988). El 1985, Josep Crivillé i Ramon Vilar van iniciar el seu treball de camp en terres prioratines. Josep Crivillé creà l’Associació de Recerca Etnomusicològica, dedicada a la pràctica de la recerca en treballs col·lectius. Una línia d’investigació que es consolida a partir de l’any 1987 quan el Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya, amb Antoni Anguela al capdavant del servei de patrimoni etnològic, va posar en marxa el programa de recerca i conservació del patrimoni musical català, amb la creació de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana.

La publicació que es presenta ara esdevé, doncs, una excel·lent mostra dels reculls de folklore oral que, a les últimes dècades del segle XX, fou possible de realitzar, a partir dels testimonis d’unes generacions que havien emprat el cançoner com a recurs per acompanyar les tasques quotidianes, que recordaven pràctiques, on la cançó era un component necessari en el ritual. Ordenades per blocs temàtics, les cançons i cantarelles incloses en aquesta edició evidencien la presència constant de la música i el cant en totes les etapes de la vida de les persones i en tots els àmbits: el treball i la festa, el cicle de l’any, les creences i la religiositat, el curs de la vida, del naixement a la mort… cançons que reflecteixen una visió del món i uns valors, a cops molt diferents dels que voldríem en el present –per exemple, en el paper de les dones– i que servien per a vehicular sentiments, exercir la crítica, o comunicar-se segons uns codis prèviament acceptats per la comunitat.


Documents que constitueixen, en conjunt, una aproximació sonora a les formes de vida d’una societat encara preindustrial en molts aspectes, què els nous mitjans de comunicació –física, sonora o visual– anaven transformant, si és que no ho havien fet definitivament. Una memòria cantada que ens ajuda a interpretar la societat del passat.

La publicació d’aquest volum de cançons i tonades de la tradició oral ens fa recordar també la tasca de dues persones de la mateixa generació que avui ja no hi són: Josep Crivillé i Bargalló (1947-2012), destacat etnomusicòleg –cal esmentar, a banda de la creació de la Fonoteca, publicacions com els quatre volums de música tradicional catalana (Ed. Clivis)– i d’Antoni Anguela i Dotres (1947-2010), persona que, procedent del món sardanista, va saber copsar la riquesa i complexitat de la cultura popular, a partir de la seva tasca institucional, obrint el servei i impulsant iniciatives en diversos àmbits.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s