Carnaval

Què és el Carnaval? Es podria dir que és «la Festa». Cap altra celebració com el Carnaval exemplifica el caire de la festa com a temps diferent de la quotidianitat. Cap festa com aquesta ha representat, de forma tan explícita, el trencament amb la normalitat diària, la transgressió de costums i pautes de comportament, en definitiva, l’excepcionalitat.

Però, alhora, és difícil definir el Carnaval. És una festa que s’ha celebrat durant molts segles i en diverses tradicions culturals, que ha viatjat d’un continent a l’altre, que ha retornat, transformat. Hi ha molts carnavals. O si voleu, moltes pràctiques festives que reconeixem com a Carnaval.

Aquí apunto quatre idees que, de ben segur, només volen encetar la reflexió del que ha estat i és aquesta festa que s’escau a l’hivern, en data mòbil, d’acord al cicle de la lluna i amb la referència de l’arribada de la primavera.

En aquest sentit, podem entendre el Carnaval com un conjunt de rituals que tenen com a finalitat propiciar el pas de l’hivern a la primavera, el despertar de la natura, la resurrecció de la vida…, una visió ancestral de la festa que ha deixat el seu rastre en els carnavals rurals, de poblacions de muntanya, amb l’ós com a protagonista, amb màscares elaborades amb els recursos més a l’abast que transformen les persones en éssers d’arrels mitològiques. I que avui han esdevingut un espectacle turístic.

I també com a festa d’inversió, de canvi de papers, ja present al món clàssic, dels homes transformats en dones, dels privilegis temporals dels esclaus o de la canalla, del fadrins i les dones substituint momentàniament l’autoritat establerta… Un temps de Carnaval que s’escau de Nadal a Carnestoltes, amb Sant Antoni –primer dia que pot ser Dijous Gras– com a celebració de referència.

O com a festa d’ostentació, de fer veure i fer creure allò que no s’és. De transgressió social amb la disfressa que iguala o desdibuixa els estaments socials.

Festa de broma i sàtira, basada en la paraula, amb veus desdibuixades i cançons burlesques, de papers, d’ençà la popularització dels fulls impresos, de romanços i versots, de sermons i testaments… De representacions populars, de danses rituals i balls de saló, de colles i mascarades, de desfilades de lluïment, de carrosses i d’accions provocadores de teatre de carrer…

Tot plegat, amb les referències a la religió que embolcalla la nostra vida, el cristianisme. La Pasqua –commemoració de la resurrecció de Crist–, primer diumenge després de la primer lluna plena de primavera, determina la Quaresma i el tres dies de Carnestoltes, culminació del cicle festiu de l’hivern. S’ha dit que el Carnaval és el període de disbauxa, de menjar gras, de relaxament moral –segons quina moral–, de crítica social i política, de broma punyent, de deixar de ser un mateix per esdevenir personatge sota la disfressa…; de trasbals i subversió perquè tot torni a ser com abans l’endemà del dimarts de Carnestoltes, o del dimecres de Cendra, segons el costum local.

I tots aquests components, diversos i acumulats en el temps, modificats segons la pròpia evolució de les societats, regulats o prohibits segons el context polític, arriben als nostres dies en un aiguabarreig que poua de costums antics i de pràctiques difoses pels mitjans de comunicació, en una constatable necessitat de fer i ser diferents per uns dies o unes hores. De participar o d’observar l’espectacle, de cremar greix corporal a ritme de músiques tòpiques o aprofitar per deixar anar aquella crítica que, en un dia qualsevol, ens costaria de verbalitzar. De sortir de la normalitat endinsant-nos en el col·lectiu o fent-ne, del nostre aïllament, la singularitat desitjada. I aquesta necessitat de festa es tradueix en models diferents i genera situacions diverses, a cops, no menys conflictives en l’actualitat que en el passat. El Carnaval és el treball de preparació, l’elaboració d’una disfressa o l’assaig d’una coreografia, la vivència d’una colla, o la compra d’una pijama de supermercat, la carota del tot a euro…, el menjar i el beure, o el beure molt i segons què.

Perquè si alguna cosa defineix el Carnaval és el fet de ser una Festa. No un dia qualsevol.

[Notes per a la meva participació en el taller digital «La vida quotidiana i la festa», amb Carrutxa. Biblioteca Pública de Tarragona, febrer de 2021]

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en carnaval, cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s