El Priorat en temps de guerra

Dues publicacions recents ens proposen conèixer els llocs que testimonien el pas del front de la Guerra Civil pel Priorat. Espais de la Batalla de l’Ebre al Priorat, de Josep Munté i Mateu, recull 105 fitxes de vestigis existents a la comarca vinculats a la Batalla de l’Ebre (juliol-novembre de 1938), presentats municipi a municipi. Hi trobem relacionats edificis que foren emprats pels comandaments militars o com a hospitals de sang, posicions militars, parapets, fosses col·lectives i tombes individuals, i també altres indrets on van succeir fets o es van fer fotografies emblemàtiques, testimoni d’aquells moments.

L’inventari ha estat impulsat per l’associació No Jubilem la Memòria amb l’objectiu de continuar amb l’estudi i elaborar unes rutes pels espais històrics de la comarca, que es voldrien degudament senyalitzats i dignificats.
Tal com apunta Albert Sabaté, president de l’associació, «molts dels estudis sobre la Batalla de l’Ebre s’han basat en l’escenari principal de l’enfrontament: la vora dreta del riu Ebre».

Efectivament, el Priorat fou cabdal en la preparació i el transcurs de la batalla. El ferrocarril i les carreteres que travessen la comarca foren vies de pas per al transport de tropes i material bèl·lic; algunes poblacions van acollir brigadistes en els mesos anteriors a l’ofensiva i s’hi ubicaren els comandaments de l’exèrcit republicà. Durant els combats hi hagué diversos hospitals de campanya i al pla de l’estació de Pradell de la Teixeta – La Torre de Fontaubella va tenir lloc l’última desfilada de les Brigades Internacionals abans de la seva retirada del front.

La comarca fou, malauradament, més protagonista durant la campanya de Catalunya, a partir de finals de desembre de 1938, que portà a la total invasió del Principat per part de les tropes franquistes. Senyals de guerra a Montsant és un opuscle que forma part de la col·lecció de quaderns que edita el Parc Natural de la Serra de Montsant amb l’objectiu de divulgar el patrimoni natural, històric i etnològic de la serralada.

La publicació proposa, d’entrada, una reflexió sobre el paisatge des del coneixement dels fets històrics succeïts al territori. Tot paisatge és el resultat de la interacció entre la natura i les comunitats humanes, fins i tot en aquells en què l’acció humana es pot considerar mínima. El valor que s’atorga als paisatges es vincula al coneixement i la percepció cultural de les persones que els contemplen. L’activitat humana sobre l’entorn natural conforma el paisatge, tot modificant l’entorn i generant elements arquitectònics que hi possibiliten la vida de les comunitats. I els fets històrics també hi han deixat la seva petjada.

La serra de Montsant conserva un ric patrimoni d’elements arquitectònics que evidencien la secular activitat humana sobre el territori i és, en aquest sentit, un espai de memòria històrica. Apropar-se al paisatge des del coneixement dels fets que hi van succeir ens ajuda a interpretar la història i a copsar les vivències de les persones que la van protagonitzar. Montsant fou rereguarda de la Batalla de l’Ebre –amb indrets destacats, com l’observatori de l’exèrcit republicà a la Figuera o la cova hospital de la Bisbal–, escenari de bombardejos sobre els pobles i d’enfrontaments sagnants entre desembre de 1938 i gener de 1939, en els darrers mesos de la Guerra Civil espanyola, uns combats poc coneguts que van comportar centenars de morts en l’intent de les tropes franquistes de travessar des de les Garrigues cap al Camp de Tarragona, superant la difícil orografia. Els rastres físics d’aquells enfrontaments es troben encara en parapets i trinxeres desdibuixades pel pas dels anys o en les campanes de les ermites, fetes amb projectils d’artilleria, sense oblidar els molts desapareguts, soldats mai identificats i civils que sabem que van morir perquè mai més ningú els va veure.

El quadern sintetitza, amb voluntat divulgativa, treballs realitzats en els últims anys per membres del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa i que han estat objecte de conferències i activitats sobre el terreny. La revista La Carxana d’Albarca, en commemoració dels vuitanta anys del pas del front per Montsant, va publicar, els anys 2018 i 2019, dos treballs que recullen una recerca basada tant en fonts documentals com en el testimoni de persones que van viure aquells moments.

Aquesta publicació ha comptat amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Munté i Mateu, Josep. Espais de la Batalla de l’Ebre al Priorat
Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2020

Palomar, Salvador (coord.) Senyals de guerra a Montsant
Albarca: Parc Natural de la Serra de Montsant, 2020

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s