Testimoni de la presència dels llops a Montsant

A l’exposició «La feina que no es pot deixar. Pastors a Montsant» es mostren diversos exemplars de collars de gos, emprats per protegir, antany, els gossos que defensaven els ramats dels atacs dels llops. L’exposició es pot visitar a la seu del Parc Natural, a la Morera, fins al 3 de juliol.

Collar de defensa de gos, conservat al Mas Gregori (Porrera)
Fotografia: Montserrat Solà

Els últims llops de Montsant van ser exterminats a finals del segle XIX. L’animal fou objecte d’una persecució secular, especialment intensa en algun períodes, pels danys que podia comportar als ramats i que la llegenda s’encarregava d’amplificar. De fet, hem escoltat explicar que es deia que en poblacions com Albarca o la Morera els llops corrien per arreu, que s’emportaven les criatures dels pobles i que hi havia diverses mesures, des d’arrossegar la faixa, encendre fogueres o portar un objecte lluent fins a tocar una trompeta, per espantar-los i evitar els seus atacs.

Jaume Estella, secretari de l’Ajuntament d’Ulldemolins al segle XIX, transcriu actes municipals de la població i anota que el 1558:

«Muchos eran los lobos que había en este país y como se pagaba a razón de un sueldo por lobo que se presentaba al Jurado, lo mismo vivo que muerto, en este año se pagaron veinte y dos sueldos por otros tantos lobos presentados.»

Ramon Violant i Simorra, a l’Etnografia de Reus i la seva comarca, explica que «quan encara hi havia llops a la comarca, cada ramat anava acompanyat del seu gos de gira (Ulldemolins) o ‘gos gros del bestiar’ –citat alguna vegada en les ordinacions– o mastí. Anaven arreats amb un collar de ferro, de ganxos o grapes molt afilats, un exemplar del qual conserven encara els amos de cal Roig d’Ulldemolins –forjat, segurament, al mateix poble, a mitjan segle passat. El duien per defensar-se de les escomeses d’aquells carnissers, els pitjors enemics del bestiar i dels pastors».

.

Detall del collar d’Ulldemolins
Ref. MR 348

Aquest collar, que forma part en l’actualitat del fons dels Museus de Reus, porta efectivament un paper apegat on es pot llegir: «Collà defensa. Fins a 1890 que foren exterminats, los llops donaven a entendrer als remats y corrals. Si bé en ínfim nombre feyen niu per Montsant […] per defensar els mastins guardadors dels remats de les escomeses que tenien ab los llops, los hi aplicaven aquesta mena de collars. Aquest probablement fou forjat a mitj segle dinou.»

Segons la memòria oral del poble, l’últim llop va ser mort a les Creus Velles –indret que rebia aquest nom perquè hi anava el viacrucis–, al camí de Prades.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s