Sortí l’Àliga i dansà

En referència al seguici festiu reusenc, des de Carrutxa explicàvem al primer Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1981-82) que la recuperació festiva sumava, a la voluntat i la necessitat de participació de nous col·lectius a la festa, l’interès per dotar cada celebració de referents d’identitat propis. Quinze anys després, el 1996, el treball coordinat del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC) i l’entitat en fou un bon exemple: recerca i divulgació històrica, difusió amb la col·laboració dels mitjans de comunicació, participació d’establiments locals i del conjunt de la població, van fer possible el retorn de la figura de l’Àliga a les festes reusenques. Aquesta Festa Major, amb els condicionants que ens ha deixat la pandèmia, Carrutxa ho commemora amb una exposició fotogràfica al seu local.

Presentació de l’Àliga (1996)

Un retorn que volia aportar fa 25 anys, a més d’un nou component per al seguici, la recuperació d’un seguit de funcions protocol·làries que aquest havia tingut històricament, tot divulgant alhora el coneixement del context polític que va motivar la seva desaparició al segle XVIII. Fou una experiència reeixida perquè, alhora que coneguda abans de sortir la carrer, l’Àliga impactà tant per la qualitat de la figura, obra de Manel Llauradó, com per la seva dansa, amb composicions de Jesús Ventura i l’excel·lent treball dels balladors del CRAC. En definitiva, una suma de factors que anava més enllà de la novetat per ser un referent de la festa.

Avui, cal preguntar-se si la generació que ha conegut l’Àliga com un element festiu de tota la vida, o que ha assimilat els seus rituals com a part indestriable de les celebracions de Sant Pere o de Misericòrdia, mantindrà aquesta percepció de l’especificitat de la figura, el seu significat i la seva trajectòria en el temps. O si, senzillament, l’ha interioritzat com una part indestriable de la festa, que hi és perquè hi ha de ser. La cultura popular funciona així.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s