De dimonis i diables

El cinquè Simposi sobre focs festius a la Mediterrània atorga el protagonisme a la figura del dimoni, o del diable, segons l’acostumem a denominar segons el moment i el context.

De fet, els diccionaris fan equivalents els dos mots. Com a personificació de l’esperit del mal. El Català-Valencià-Balear, monument i inestimable font de coneixement, també, però a més d’anotar la seva relació amb els àngels rebels i al seu príncep Satanàs, aporta algunes denominacions de dimonis populars, vinculats a l’infern, i com també es parla del diable com a ésser fantàstic, espècie d’esperit familiar anomenat a certes regions follet. Sense oblidar els oficis, eines o animals que són anomenats així, dimonis o diables.

El cert és que el personatge mític és polièdric i incorpora altres figures, un fet que es pot constatar en moltes festes populars. El seu simbolisme pot anar del dimoni cristià derrotat per sant Miquel en el seu inútil intent de portar la desgràcia a la humanitat, a la temptadora presència que vol allunyar sant Antoni del camí eremita, del geni que desperta la natura i propicia la fecunditat en els rituals festius hivernals al que juga a allunyar mesuradament el públic de l’espai sagrat on es desenvolupa la dansa…

I si el foc és el medi, en podem dir natural, de residència del diable, també és l’instrument –no pas l’únic– que li permet exercir les seves funcions a la festa. El dimoni és descarat i provocador i pot dir o fer allò que als altres ens està vedat.

Tot això passat pel sedàs de la contemporaneïtat, on els antics símbols i els drets a la transgressió s’esvaeixen.

Per tal, no cal justificar en absolut perquè un simposi sobre focs festius a la Mediterrània es dedica a la festa, el foc i al dimoni o diable. Pot ser una magnífica oportunitat de conèixer la diversitat de figures en el context d’unes celebracions on sovint hi figura. I d’intercanviar coneixements i experiències entre persones de tot el país que ens dediquem a l’estudi de la festa, des del seus referents en el passat fins a la seva funció en el present. Tot plegat, en el marc d’una cultura mediterrània que, com arreu del món, té els seus dimonis.

I el diable és, sobretot, transgressió festiva, encarnació de l’esperit trencador de la festa respecte a quotidianitat, crític i punyent. De contestació burlesca al poder.

La convocatòria d’aquest simposi és una bafarada que més que ser d’aire calent i pudent –com hauria de semblar si parlem de l’infern– ho és de frescor, després de mesos de pandèmia que, més enllà de prohibicions i limitacions concretes necessàries en alguns moments, pot deixar massa rastre de regulacions interessades. Perquè reivindicar el dimoni és reivindicar la festa popular.

Trobareu més informació del V Simposi de Focs Festius a la Mediterrània a l’indret web de l’Institut Ramon Muntaner

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s