Els ramats, els homes i les dones, a Montsant

Enguany l’exposició «La feina que no es pot deixar. Pastors a Montsant», produïda pel Parc Natural a partir de la recerca de Carrutxa, ha anat itinerant per diferents poblacions del Priorat –i ho continuarà fent– amb una visita a Reus, on es pot veure fins al 5 de novembre al local de l’associació.

L’exposició ha estat motiu de xerrades a cada població i un element de dinamització de la recerca que ha facilitat la recollida d’informació i testimonis, la localització d’objectes i el recull de fotografies. És una pràctica habitual en els nostres treballs d’investigació sobre el patrimoni etnològic, amb propostes de divulgació que alhora actuen com a factor de motivació per aprofundir en la recerca.

La recerca d’aquest estiu ens ha permès endinsar-nos, doncs, en el coneixement de l’ofici, més enllà dels tipus de bestiar i les característiques de la feina. És cert que la majoria de pastors que hem documentat eren, i són, homes. Sobretot si fem referència als que –procedents d’altres comarques– portaven ramats dalt a la serra, a l’estiu, i feien estada a la muntanya. Sí que hem aplegat notícies de més dones en els ramats de proximitat, a cura dels ramats.

Però, sobretot, ens ha interessat apropar-nos a les economies domèstiques, on homes, dones i canalla tenien el seu paper. És cert que, d’una banda, hi havia pastors a jornal de cases ramaderes que tenien diversos ramats escampats pel terme, però sovint ens trobem amb explotacions familiars on la pastura es combina amb un establiment de venda de carn, de llet, de les pells dels animals –valorades per a fer bots– o de la llana, segons el tipus de bestiar. De formatges per a la venda al públic, molt poques referències en el passat, a diferència de l’actualitat.

Testimonis d’homes i dones que ens han apropat a les formes de vida d’un passat recent, de les exigències d’una feina que no es podia deixar durant tot l’any, que implicava negociació per a l’ús del terrenys i abastia a la comunitat. I que ens fan reflexionar sobre un present on tota l’estructura social –i la normativa legal– sembla abocada a afavorir les grans explotacions de ramaderia intensiva. D’aquesta forma, reivindicar la ramaderia extensiva, amb ramats sempre acompanyats, que aprofiten –i s’impliquen en la gestió– dels recursos del territori, amb una producció necessàriament ecològica… esdevé, més que emmirallar-se en el record d’un passat, proposta de futur.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, patrimoni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s