Un projecte sobre molins fariners

Els molins són un clar exponent de l’aprofitament de la força de l’aigua per accionar màquines en la societat preindustrial. Apropar-se al funcionament dels molins hidràulics –per a moldre els cereals. o minerals, elaborar teles o paper– conèixer les implicacions de la seva propietat en la jurisdicció sobre un territori, saber de les condicions de treball o els tractes que s’establien per a la molta d’un gra que arribava de prop o de lluny, ens ajuda a conèixer molts aspectes de la societat del passat. Cal tenir  en compte que els molins foren una indústria indispensable en una societat anterior a la màquina de vapor o l’electricitat, en que aprofitava l’energia hidràulica, allí on podia, amb recursos limitats. Els nostres petits rius mediterranis en són bon exemple.

Moltes poblacions havien de portar a moldre el seu gra a termes veïns, on hi ha l’aigua, a vegades força allunyats del nucli de població. Per aquesta raó de necessitat, els molins generaven activitat econòmica  i el seu control era cobejat pel poder. Alguns municipis tenien molins en propietat que permetien prioritzar l’obtenció de farina per a les necessitats pròpies.

L’any 2005, l’edifici mig enrunat del molí de l’Estudiant, a Cabassers, conservava restes de la maquinària

En l’actualitat, de molts antics molins només es conserven rastres, L’abandonament i, en algun cas, la seva proximitat al curs del riu ha enrunat o fet desaparèixer edificis, mentre encara podem observar les gruixudes parets d’una bassa o el pou per on l’aigua es precipitava amb força per moure la roda que accionava les moles. Altres edificis han estat musealitzats o reutilitzats com a vivenda o allotjament turístic o encara conserven les antigues estructures.

El proper dimarts 30 de novembre es presenta a Reus el «Projecte Siurana. Un riu, un Parc Natural i una ruta de molins» a càrrec d’Aina Porqueres (École nationale supérieure d’architecture Paris-Malaquais) que ens proposa, a partir d’unas recerca sobre els molins hidràulics, que planteja la reutilització d’antics molins del riu de Siurana com a espais de formació agrícola i venda de productes de proximitat i coneixement de la importància d’aquest patrimoni.

Un projecte que ens mostra com, a més de l’estudi històric, etnogràfic i arquitectònic, els molins hidràulics poden esdevenir espais de dinamització social, cultural i econòmica del territori.

L’acte tindrà lloc al local de Carrutxa (Travessera del C/Nou de Sant Josep, 10, baixos) a les 6 de la tarda.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en patrimoni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s