Retornar la festa al carrer

Les recents festes decennals de la Candela han fet evident el retorn de l’espectacle festiu al carrer. Llevat d’algun detall, com l’ús –encara– de mascaretes per part del públic i alguns components dels balls i elements festius que participaren en cercaviles i seguicis, la imatge de les desfilades d’aquests dies podria ser la de moltes altres celebracions d’abans de la pandèmia. Només, a tall d’exemple. Que l’espectacle festiu torni a l’estat prepandèmic és una bona notícia. L’espectacle, en una visió àmplia del concepte, és un component substancial de la festa.

El ball reusenc de Mossèn Joan de Vic. Festes decennals de Valls, 6/2/2022

L’espectacle –tradicional o no– comporta una delimitació i distribució de l’espai, una diferenciació entre actuants i públic, programació d’horaris, que molts cops genera –amb pandèmia o sense– mesures de control. I és clar que la situació sanitària dels darrers anys ha afavorit aquestes mesures que adaptaven, amb més o menys encert, la celebració festiva a les condicions del moment.

El risc és que, cara al futur, la pandèmia ens deixi un pòsit de control sobre les manifestacions festives que, més enllà d’arguments sanitaris, respongui a una innata necessitat de regular la festa des de dalt, per raons de control social o, massa vegades, de simple comoditat dels responsables administratius.

L’experiència dels anys anteriors a la pandèmia, amb l’aplicació de criteris de prevenció no sempre equitatius, segons els llocs i les persones, respecte a l’ús del foc o les concentracions festives, per exemple, pot fer témer que per algunes administracions, sobretot locals, sigui temptador quedar-se en models més o menys semblats als adoptats durant la crisi sanitària.

De ben segur que no ha de passar a tot arreu. Però convé ser conscients de que el retorn a una pregonada normalitat no suposi pèrdues en les interaccions socials, les pràctiques transgressores i els aspectes no subjectes a programa de les diverses celebracions festives.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s