El senyal del Raval

El Jueu del Raval és una figura molt popular de Reus, ubicada en una casa a la cantonada del raval de Santa Anna amb el carrer d’en Vilar. En l’actualitat, la imatge —una talla de fusta de mitjan segle XVIII— es conserva al Museu d’Art i Història de Reus, mentre que també es pot contemplar una còpia al carrer, ubicada a l’indret original.

La veu popular atribueix a aquest personatge diverses funcions, la més versemblant és que en tractar-se d’una representació de Cupido, personatge mitològic viculat a l’amor, indiqués la direcció d’un prostíbul que hi havia al carrer del davant, l’antic carreró de Misericòrdia.

La figura, a inicis del segle XX (ACBC)

Podem suposar que la presència d’aquest senyal, pel seu significat, incomodava algunes persones que maldaren per la seva desaparició, mentre que altres la consideraven una figura pràctica o, si més no, entranyable, més enllà dels seus orígens. És en aquest context de possible polèmica que es pot explicar l’anunci burlesc, el desembre de 1886, de la seva suposada solemne retirada.

«Una importante y numerosa reunion celebrada anoche con el objeto de esponer la necesidad de que desaparezca el Jueu, que desde tiempo inmemorial se exhibe en la parte elevada de la casa del Arrabal de Santa Ana, esquina a la calle Vilá (a) Bou, se acordó por unanimidad de que el acto  de su descenso, tuviese lugar hoy, 28 del actual, formulándose el siguiente

PROGRAMA

A fin de que la solemnidad del descenso del Jueu se celebre con toda la pompa y solemnidad que su elevado puesto reclama, se escita á todos estos vecinos y a los de los pueblos comarcanos, para que a las 6 de la tarde de hoy acudan a la plaza de Prim para desde allí dirijirse en correcta formación, en unión de la compañia de ingenieros y bomberos encargados de realizar el pensamiento de todos. Se dará una vuelta de arrabales y una vez llegado al sitio donde yace el personage, se hará con todo el aparato su descenso, al acorde do varias músicas y bandas de tambores y cornetas, para ser depositado interinamente en la plaza antes citada de Prim, para trasladarlo luego al panteón que será costeado por t do sus admiradores.

Reus 28 de diciembre de 1886. La Comisión»

No cal dir que la festivitat entra plenament dins el període que, de Nadal a Carnestoltes, portava la broma als carrers de la població. Aleshores, a la ciutat hi havia bon esperit per a fer propostes com aquesta. A tall d’exemple, al carnaval immediat, el de febrer de 1887 els reusencs, no contents amb enterrar el Carnestoltes, ho van fer amb el braç i el dit.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s