Dimarts de Carnaval

Fa un segle i mig, el dia més important de la celebració del Carnaval era el dimarts. Aquest fet pot sorprendre en l’actualitat, però aleshores el calendari festiu atorgava la màxima importància al darrer dia del temps de Carnestoltes.

Després d’haver conegut al seu avi i al seu fill, el rei de la broma de 1872 va arribar el diumenge a la tarda, en ferrocarril, i fou rebut per un ampli seguici de comparses de les societats recreatives i de particulars. L’havien anunciat a esclat de tronades. La seva carrossa representava un castell –un clàssic– que anava disparant salves a tot i a dret en el seu recorregut pels carrers del ciutat. També va sortir una gòndola veneciana, figura que va sovintejar en els carnavals reusencs fins a la guerra de 1936-39. Genets a cavall, músiques i autoritats burlesques, presidides pel governador del Carnaval, acompanyaven el ninot reial. A la nit, lluminàries, molts balls a les societats i cafès.

El dilluns, feiner i més tranquil, es retré acatament al rei –l’anomenat besamà– amb una música sorda i un concert de música, itinerant, al vespre.

I el dimarts, les Danses. Aquest era l’acte de lluïment més rellevant de la festa reusenca: un ball de saló, a l’aire lliure, al mig del Mercadal, al so de les bandes de música. Les comparses de les diferents societats i colles particulars, després de fer un tomb d’exhibició pels ravals, rivalitzaven en el gust o l’espectacularitat dels seus vestits. Les Danses constituïen un joc d’aparences en què la posició social de cada persona quedava embolcallada per la gràcia de la seva disfressa. Transgressió de l’ordre social en la mesura que diluïa els estaments per un dia. Les Danses eren l’acte més popular d’aquells carnavals. A plena llum, les disfresses no ocultaven gaire les persones però sí la seva condició social.

Les societats feia dies que mostraven les seves indumentàries als aparadors de diferents establiments. La dels homes, més reglada, identificava cada entitat, en general, les de 1872 seguiren un patró semblant. La Juventud Reusense, vinculada a Casa Mallorca, mostrava una diversitat de vestits de diferents èpoques. I, per exemple, la del Centre de Lectura «precedida de tres ginetes llevando un estandarte. Su traje era de marinero inglés, compuesto de pantalón blanco, blusa del propio color con vueltas azules, ceñida con un cinturón de charol, y sombrero de charol tambien con una áncora de oro. Cerraba esta comparsa una linda barca de pescadores, original en su construcción por encerrar los medios de transporte en su interior, produciendo el efecto de moverse por una fuerza de locomoción propia». El 1872 van partcipar més de tres-centes parelles, en algun moment, unes dues-centes a la vegada, amb els músics situats al mig de la plaça.

A la nit, el Carnestoltes fou enterrat i el ball –epicentre de la festa– continuà en diferents locals. Segons la premsa, n’hi hagué més d’una quinzena alhora.

Tot plegat comportava la vinguda de molts forasters: «tanta fué la afluencia de gente de fuera que se dignó visitarnos estos últimos días de broma, que fondas, posadas cafés y otros establecimientos públicos no podian contener tanta concurrencia ni abstecere debidament el servicio.» anotava la premsa reusenca, mentre que el Diario de Tarragona parlava de l’atracció que les danses exercien fins al punt que la veïna ciutat es buidava el dimarts.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s