Una setmana d’enterros carnavalescos

El 13 de febrer de 1872, dimarts, va morir Carnestoltes onzè. El seu testament fou llegit, probablement, a l’Olimp i també publicat a la premsa. Com altres textos festius havia estat redactat per Joaquim M. Bartrina.

Aquell mateix vespre fou cremat. S’explica que el seu enterro no fou tan espectacular com altres anys, tot i que hi va assistir molt de públic. L’enterrament del Carnestoltes era propici a l’aparició de mascarots burlescos, fanals decorats amb versots satírics i comparses que ridiculitzaven persones o fets d’actualitat. Era un acte on la participació era més individual que associativa, tot i que les societats també podien aportar les seves comparses.

La novetat de 1872 fou l’aparició d’un luxós cotxe fúnebre que portava les despulles del rei Carnestoltes. Un cartell burlesc indicava que es podia llogar, però que no era obligat, entre altres al·lusions que avui no sabríem interpretar.

El costum d’anar a berenar el dimecres de Cendra –l’anomenat enterro de la sardina– encara no semblava gaire arrelat en aquell moment a Reus. En els carnavals de començaments de l’entorn de 1900, però, l’enterro ja es celebrava el dimecres.

El programa de 1872 anunciava que «el miércoles, jueves, viernes y sábado siguientes se enterrarán succesivamente algunas partes del cuerpo del difunto, que habrán ido apareciendo succesivamente».

Per la premsa, sabem que el braç fou enterrat sota una fina pluja que va deslluir una mica l’acte. De la resta, no en tenim notícia. En tot cas, la pràctica d’enterrar esquarterat el cos del Carnestoltes era comuna als carnavals del moment i una forma de perllongar la festa en els primers dies de la quaresma. Un allargament que culminava en els balls de la Pinyata el dissabte i diumenge posteriors a la fi del Carnaval. Comentava un diari: «Todas las sociedades de recreo a escepción del Ateneo y Círculo verificaron anteanoche [diumenge] el acostumbrado baile de piñata, concurriendo a cada uno de ellos las respectivas parejas con el mismo traje con que asistieron a las celebradas danzas del Carnaval.»

Entre enterros i balls, les màscares continuaven ben presents als carrers reusencs la primera setmana de la quaresma.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s