A Catalunya, ala dècada de 1960 es genera un moviment cultural, que, més enllà de la resistència simbòlica, vol redreçar el país a partir de la llengua, els llibres i la música. La creació d’Edicions 62, quant als llibres, o d’EDIGSA, pel que fa als discos en són exemples representatius d’una represa que se suma a la d’editorials històriques –per exemple Rafael Dalmau, que inicia la seva col·lecció «Episodis de la història»– o la de publicació de nous volums del Diccionari Català-Valencià- Balear. Cal tenir en compte que moltes d’aquestes publicacions es venien directament per subscripció.
En aquest context neix la llibreria Gaudí, el 1965, impulsada per un grup de socis de Barcelona i de Reus, amb l’objectiu prioritari de difondre les edicions, les revistes i els enregistraments de cançó en català.
Al capdavant de la llibreria, la societat hi posa a l’Isidre Fonts Masdeu, activista prou conegut a la comarca i a mig país, per la seva activitat, des de molt jove, en l’organització d’esdeveniments culturals i d’afirmació nacional, entre els que destaquen els Aplecs de la Selva del Camp. Isidre Fonts, nascut el 1931, amb el nom de “El noi del flabiol” condueix un programa d’actualitat sardanista i cultural a Ràdio Tarragona al 1950-51, organitzant trobades i aplecs que permetran anar definint una xarxa de col·laboradors locals, de reivindicació cultural i política, en aquells moment sota l’aixopluc d’una part de l’Església que trencava amb el nacionalcatolicisme franquista.
Parada de la llibreria a la Fira de Reus (1966)
La llibreria, en els primers anys també sala d’art, esdevindrà un establiment de referència quant a la cultura comarcal, de venda de llibres, discos, joguines o revistes, però també punt de trobada de vells i nous militants antifranquistes, sempre vigilada i objecte de registres policials i amb alguna detenció de l’Isidre, que va continuar impulsant iniciatives com la celebració de la festa de Sant Jordi al Mercadal.
Les dificultats econòmiques de l’establiment, malgrat el suport de diverses persones de la ciutat que van subscriure accions, portaran a la dissolució de la societat anònima, el 1971, quedant la llibreria en propietat de l’Isidre Fonts, a canvi de fer front a tots els deutes, que, juntament amb la Maria Pallach van seguir amb l’activitat llibretera.
Enguany, als seus 91 anys, l’Isidre Fonts ha cedit a l’Arxiu Municipal de Reus un conjunt de documents que fan referència a la creació de la llibreria, però també a la seva activitat personal com a activista a Reus, a la Selva del Camp i en altres poblacions, a banda d’una vessant literària poc coneguda: va obtenir premis als Jocs Florals a l’exili celebrats a Marsella el 1967, entre altres reconeixements.
Per aquest motiu, el dijous 23 de febrer, després de formalitzar la donació, a l’Arxiu de Reus vaig fer una conferència amb el títol de «Llibres, cultura i antifranquisme. Ca l’Isidre, 1965-1975» amb voluntat de contextualitzar la trajectòria de la llibreria Gaudí i de l’Isidre Fonts en el marc de la lluita per l’alliberament nacional i la justícia social, en els anys del franquisme. L’activitat formava part del cicle sobre memòria històrica que acompanya l’exposició «Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme» que es pot visitar al Museu Salvador Vilaseca de Reus.
El cert és que la recerca continua perquè la documentació aportada per l’Isidre Fonts ens apropa a un moviment popular de reivindicació nacional i social pel país sencer, contra la dictadura franquista.
Podeu veure la conferència al canal de youtube de l’Arxiu Municipal:
La Teiera 