Quan es parla de patrimoni cultural, es tendeix a identificar el patrimoni com un conjunt d’objectes: materials, immobles, com la casa Navàs o el campanar de la prioral, mobles com les pintures de Fortuny o les escultures de Modest Gené o immaterials, com l’encesa de la Tronada o el ball de l’Àliga a Misericòrdia. És clar que podria esmentar desenes d’altres exemples.
El risc de la percepció del patrimoni només com a objectes és que facilita, d’una banda, el seu aïllament respecte al moment històric en que foren bastits o gerats i, de l’altra, la seva consideració com a mercaderia, afavorint aquells elements patrimonials que aporten una rendabilitat econòmica. I aquí, el pes del factor turisme és cabdal: cal protegir, conservar, restaurar allò que es pot mostrar, que pot atraure visitants, que pot generar benefici econòmic. Hi ha edificis que es consideren emblemàtics però n’hi ha d’altres que, malgrat ser molt representatius de l’època en que foren bastits, no mereixen gaire cura perquè no són subjectes d’explotació turística.
És clar que no tot és blanc o negre i que ràpidament trobaríem exemples que matisen aquesta reflexió. Per posar un parell d’exemples molt propers en la geografia urbana: els rentadors del Carme o el refugi antiaeri de la Patacada s’han conservat pels seu valor com a representatius d’un moment històric o la seva funció social. Però també trobaríem prou exemples del contrari, des de cases senyorials o magatzems del temps del modernisme que han anat a terra a masos que resten oblidats.
El cas del patrimoni immaterial no és menys interessant. Reduir la cultura popular a un patrimoni d’objectes pot ser empobridor: podem preservar un costum protocolari o mantenir un ball tradicional, però si és manté desconnectat de tot significat, com a mera repetició –imitació– d’allò que s’havia fet, potser serà dificil trobar-hi aquest component de referent per a la comunitat que configura la categoria de patrimoni.
[Tinc més d’una llibreta plena d’anotacions resultat de la meva participació, com a ponent o espectador en diverses activitats relacionades amb el patrimoni cultural i la memòria. He considerat oportú anar-les deixant al blog. No són textos massa elaborats, de ben segur, poden ser motiu de continuar el debat o la conversa. Per la meva banda, encantat]
La Teiera 