Enguany, la fira Epíleg, dedicada als llibres i a les idees radicals i de proximitat, commemora els 150 anys del naixement de Gabriel Alomar (1873-1941), així com el centenari del reusenc Xavier Amorós (1923-2022). L’organització de l’esdeveniment és a càrrec del Casal Despertaferro
Més que per la seva obra poètica, sens dubte important, vaig descobrir Alomar pel seu vessant més polític, gràcies al fons bibliogràfic familiar. El besavi de la Montsant, Pere Estela Llopis, enquadernador i llibreter a Tarragona, venia els seus llibres a l’establiment de la Rambla Nova i m’atreveixo a suposar que el va conèixer personalment en la visita que el poeta i polític feu a Tarragona el novembre del 1908.
Per descobrir Alomar, tenim a l’abast les seves obres, publicades per Editorial Moll i Abadia de Montserrat, que va editar el volum que aplega la major part de la seva obra poètica, La columna de foc. Més recentment, l’edició del recull Republicanisme, catalanisme i socialisme (Tigre de Paper/ Lo Diable Gros, 2021) també permet apropar-se a la persona i al seu pensament.
Nascut a Palma, assagista i poeta, Gabriel Alomar i Vilallonga es va implicar en nombroses iniciatives cíviques i polítiques. Fou dels primers al país en vincular emnacipació nacional amb emancipació social.
El 1904, Alomar pronuncià una conferència a l’Ateneu Barcelonès, publicada el 1905 per la Tipografia L’Avenç, el títold’El Futurisme, amb el qual Gabriel Alomar teoritzava sobre un concepte de modernisme que continuà desenvolupant en molts dels seus escrits. De com la societat mira enrere i s’alimenta de la tradició, alhora que sorgeix un nou impuls que trenca amb apriorismes, dogmes, veritats infuses o principis innamobibles.
De la visió crítica del passat en surt una reflexió sobre la tradició que és del tot vigent: «La tradició és un element de cultura poderossísim, perquè, ja ho sabeu, no hi ha cap home qui pugui envanir-se de l’invenció total de cap idea ni de cap rpocediment. La colaboració tàcita de les passades generacions; la transmissió del vell tresor dels avis; el cúmul, penosament acarmullat, de les enciclopèdies; els mil elements espargits qui han fomentatda la nostra ment, són les veritables fonts de l’energia social, les úniques forces qui empenyen a l’acció i a la renovació de la vida, a la creació, qui no acaba mai. Més hi ha dues tradicions: la de la llum i la de fosca; la dels qui lluitaren en temps passat per la coneixença i per l’emancipació, i la dels qui consagraren totes les forces a ofegar aquell esforç. Són dues tradicions irreconciliables, antitètiques.»
A començaments del segle XX, afirma que «el catalanisme triomfarà a condició de que sia futurista», anant més enllà del tradicionalisme emprat per diferenciar Catalunya «del medi que l’englobava i l’extrenyia».
«La nova orientació del món ha de pensar no en els pares, sinó en els fills», afirmava. Certament, i sense deixar d’aplicar aquest esperit crític del que pensadors com Alomar fan bandera, qüestionant allò que el pas del temps ha redibuixat, convé rellegir textos ja centenaris que ens ajuden a interpretar el present.
Dissabte 10 de juny, a les 5 de la tarda. Homenatge a Gabriel Alomar.
Conversa entre Elisabeth Ripoll i Xavier Domènech,
conduïda per Xavier Grasset.
Fira Epíleg 2023. Passeig de Sunyer. Reus
La Teiera 