Un coet que no vola

20171228speteck01

Ahir, 28 de desembre i seixanta anys després del primer intent dels savis reusencs d’enlairar un coet cap a l’espai sideral, l’Speteck tampoc va aconseguir el seu objectiu.

Aquest cop no va arribar a engegar motors —fet que habitualment comporta que l’artefacte acabi voltat de flames— ja que el fort vent, habitual a Reus però especialment intens aquests dies, desaconsellava jugar amb pirotècnia.

Aquest nou fracàs es pot considerar, sens dubte, un èxit aclaparador. Intentar des de 1957 fins avui enviar un coet a Mart o a la lluna, amb tripulant o sense, des dels temps foscos del franquisme a la democràcia del 155 té el seu mèrit.

20171228speteck03

Efectivament la conya reusenca del coet Speteck ha passat per diferents etapes i constitueix avui un dels costums més singulars del cicle hivernal —aquell que diuen que va de Nadal a Carnestoltes— dels Països Catalans. Des de la transgressió de la normalitat imposada per un règim que es neguitejava quan molta gent sortia al carrer, encara que fos per un acte tant innocent, fins a la recuperació del costum pel Ball de Diables, després d’etapes més o menys lluïdes.

20171228speteck02

Avui, no hi ha sorpresa, ja se sap que l’Speteck no vola, però peta. I la gràcia es troba molts cops en la crítica del moment —memorable, en el record, l’any en què la mòmia del general Prim es va apuntar a fer d’astronauta— i en els discursos que ahir van faltar. Potser perquè, sense foc, va mancar empenta per reconvertir la proposta, tot i que els diables ja van anunciar que hi tornaran i que potser 2018 comptarà amb dos coets.

L’Speteck ens mostra, una altra vegada, com la tradició s’inventa un dia i que no sempre cal anar a cercar referents centenaris —i fer el ridícul quan no se sap de que es parla— per embolcallar la voluntat de fer festa.

Doncs, visca l’Speteck i a continuar provant-ho, colla.

20171228speteck04

 

Anuncis
Publicat dins de cultura popular | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Un activista de la primera fornada

Ens ha deixat el Lluís Simó Martínez. Des del món de l’excursionisme —en l’actualitat era el vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya— recorden la seva trajectòria com a dinamitzador d’activitats relacionades amb la muntanya i com, aquest mateix any, ha estat un dels organitzadors de l’Aplec Excursionista dels Països Catalans celebrat a Reus.

Personalment, i des de Carrutxa, recordarem al Lluís com una de les persones, activistes de la primera fornada del darrer quart de segle XX, que van engrescar la revitalització —dieu-ne recuperació o reinvenció— de la cultura popular tradicional a Reus.

Vinculat al primer nucli de la colla castellera Xiquets de Reus i a Carrutxa, graller i interessat pel món de la gralla, vam fer treball de camp, amb ell i amb la Carme, aplegant cançons i notícies de festes per pobles del Baix Camp a la Ribera d’Ebre. La seva mare havia cosit les primeres camises per a la colla castellera i també ens va fer nous vestits per al ball de diables.

Cantant junts en una trobada de l’entitat, cap al 1983

L’inici de la dècada dels vuitanta del segle passat fou un temps viscut intensament per aquelles persones que maldàvem per construir un model festiu renovat per a la ciutat. Tocava fer de tot una mica, de posar-se la camisa avellana a tirar carretilles, passant per aguantar el pal del ball de Gitanes.

El Lluís ha marxat —de ben segur abans d’hora, podem creure— però ha deixat la seva petjada en l’esport —altres ho podran explicar millor que jo— i la cultura de la ciutat. Sense persones com ell, potser no existirien avui algunes tradicions d’aquelles que són de temps immemorial i tota la vida.

Publicat dins de cultura popular, personal | 1 comentari

Un barri molt geganter

Aquest començament de desembre, el barri de la Concepció ha viscut una nova edició de les seves festes de barri, una de les celebracions històriques del nucli antic de Reus. Aquest fou, junt amb el de Santa Teresa, un dels barris que va comptar amb gegants a mitjan segle XX. El 1954 es van adquirir una parella —un rei i una reina— a la botiga {El Ingenio» de Barcelona. Aquests gegants van deixar de sortir a la dècada de 1960 i posteriorment van ser venuts a Mont-roig del Camp. Amb la recuperació actual de les festes del barri, alguns anys van ser cedits per a participar a la festa.
Sense gegants propis, però, l’esperit geganter del barri no s’ha esgotat i en conviden d’altres. Enguany l’organització de la trobada ha anat a càrrec de la colla gegantera de l’Institut Pere Mata, un col·lectiu sempre disposat a col·laborar en activitats populars, i ha comptat amb la presència de gegants d’altres barris de la ciutat —El Carrilet i Horts de Miró— i diverses poblacions, a més d’una geganta particular.

El seguici de gegants, al so diverses colles de grallers, va acompanyar la imatge de la Mare de Déu des de la seva capella al barri fins a la prioral. Més tard van fer una cercavila pel nucli antic, passant per la plaça del Mercadal.

 

Publicat dins de cultura popular | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La festa a la porta de casa

«La preparació de la festa és la festa». Aquesta és una de les idees que vol transmetre l’exposició itinerant que es va presentar el dilluns 4 de desembre a la sala Santa Llúcia, com a acte previ a l’inici de les festes de la Concepció, un dels barris històrics del nucli antic reusenc.

inaugura_festaporta

L’exposició parla del passat, de la història d’unes celebracions, ben documentades des de fa més de tres segles, que tenen els seus orígens en la vuitada del Corpus i les festes patronals de diverses confraries d’ofici, molts cops vinculades a les capelles que hi havia als portals de la muralla medieval.

«La festa a la porta de casa» descriu un model de festa basat en la participació veïnal en la seva preparació, en la que els guarniments dels carrers —també dels carruatges que desfilaven per la vila— tenien una gran importància i que s’autofinançava a partir les aportacions del veïnat —«qui fa la festa, la paga— en rituals festius com el repartiment d’espígol i de coques per les cases o el fet de ballar-les a la plaça, destacant la importància de la figura de les sagristanes. Ens apropa a la considerable tradició de gegants de barri, de ben segur l’element del folklore que més identifica una comunitat, i altres manifestacions festives molt presents en aquestes celebracions com són els diables, les tronades o, en alguns barris, els castells.

La Federació d’Associacions de Veïns de Reus ha impulsat aquesta mostra itinerant sobre les antigues festes de barri de la ciutat de Reus, basada en una recerca de Carrutxa, que anirà itinerant pels centres cívics i locals veïnals de Reus.

 

Publicat dins de cultura popular | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Cultura per la República i la Democràcia

El divendres 17 de novembre es va fer una cercavila festiva amb grallers i diverses figures de la imatgeria popular reusenca. Una mobilització alegre que volia refermar la reivindicació de llibertat, fraternitat i democràcia —valors republicans, en definitiva— que de forma pacífica hem sortit a defensar un dia i un altre als carrers de Reus. A l’acabar el recorregut es va llegir un manifest que fa uns dies vam signar més d’una vintena d’entitats i persones vinculades a les arts i a la cultura . Aquí el teniu:

Cultura és coneixement, art, història, música, festa, literatura…  Cultura és aprenentatge, descoberta, debat, crítica, acord i discrepància, pluralitat, satisfacció i emocions. La cultura ens vincula a una comunitat —al veïnat, a la ciutat, al país—, evoluciona i incorpora noves formes i pràctiques.

Per mitjà de les associacions culturals i ciutadanes, les persones ens unim, col·laborem i cooperem en projectes comuns en benefici de la comunitat, ens enriquim amb el coneixement i l’intercanvi d’opinions, treballem plegats sense ànim de lucre. L’associacionisme ens permet generar propostes i participar en afers que ens afecten col·lectivament, gaudir i compartir experiències. Les entitats som escola de formació permanent per a la ciutadania que s’implica en les nostres activitats.

Per les persones i entitats que, des de Reus i altres poblacions, formem part d’un ric teixit associatiu que ha esdevingut referent de ciutat a tot el país, els valors republicans de democràcia i llibertat, d’igualtat, d’implicació i de participació de la ciutadania en els afers públics i el bé comú, són indestriables de la nostra actuació en els diferents àmbits que ens motiven a treballar quotidianament.

En les darreres setmanes, Catalunya ha viscut un procés de mobilització —de baix a dalt— excepcional: per a poder votar en un referèndum d’autodeterminació malgrat tots els entrebancs i la repressió policial, tot defensant els col·legis i punts de votació, sortint al carrer pacíficament a reivindicar la República i exigir la llibertat dels presos polítics, defensant l’escola catalana de les agressions d’aquells que malden per imposar un model hegemònic de pensament, contra un Estat que vulnera drets fonamentals i llibertats.

No estem en contra dels pobles de l’Estat espanyol, ans al contrari. La nostra cultura s’ha enriquit amb els intercanvis i les aportacions seculars de persones procedents d’altres indrets de la Península, com ara ho fa amb persones arribades d’altres països. Volem una societat oberta on la xenofòbia i el racisme no hi càpiguen. No volem trencar vincles, però ens oposem al pensament uniformador que nega i trepitja el dret a la diferència i les identitats pròpies dels pobles.

Perquè associacionisme i cultura són diversitat i esperit crític, pensament lliure i capacitat de diàleg d’igual a igual, transformació social i enriquiment personal.

Perquè volem trencar amb un règim polític que s’empara en una constitució caduca hereva del franquisme, convertida en una eina judicial, per a negar el dret dels pobles a decidir.

Perquè el risc de creixement de feixisme —el mateix que amb les seves bombes va assassinar centenars de reusencs i destruir biblioteques fa vuitanta anys— és ben real, les entitats i persones cridem a participar en les mobilitzacions en defensa de la República, per la democràcia i per la llibertat.

 

Publicat dins de cultura popular, les idees | Deixa un comentari

Topaketa Deba-Reus 2017

Aquesta galeria conté 24 fotografies.

Galeria | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Tornem-hi

Comença el novembre i em proposo tornar a actualitzar el blog. Han estat dos mesos de necessàries vacances, derivades de la voluntat de minimitzar l’ús de l’ordinador, que ja prou el faig servir en la meva activitat laboral quotidiana. Si us ve de gust, podreu continuar llegint…

Publicat dins de personal | Deixa un comentari