Un barri molt geganter

Aquest començament de desembre, el barri de la Concepció ha viscut una nova edició de les seves festes de barri, una de les celebracions històriques del nucli antic de Reus. Aquest fou, junt amb el de Santa Teresa, un dels barris que va comptar amb gegants a mitjan segle XX. El 1954 es van adquirir una parella —un rei i una reina— a la botiga {El Ingenio» de Barcelona. Aquests gegants van deixar de sortir a la dècada de 1960 i posteriorment van ser venuts a Mont-roig del Camp. Amb la recuperació actual de les festes del barri, alguns anys van ser cedits per a participar a la festa.
Sense gegants propis, però, l’esperit geganter del barri no s’ha esgotat i en conviden d’altres. Enguany l’organització de la trobada ha anat a càrrec de la colla gegantera de l’Institut Pere Mata, un col·lectiu sempre disposat a col·laborar en activitats populars, i ha comptat amb la presència de gegants d’altres barris de la ciutat —El Carrilet i Horts de Miró— i diverses poblacions, a més d’una geganta particular.

El seguici de gegants, al so diverses colles de grallers, va acompanyar la imatge de la Mare de Déu des de la seva capella al barri fins a la prioral. Més tard van fer una cercavila pel nucli antic, passant per la plaça del Mercadal.

 

Anuncis
Publicat dins de cultura popular | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La festa a la porta de casa

«La preparació de la festa és la festa». Aquesta és una de les idees que vol transmetre l’exposició itinerant que es va presentar el dilluns 4 de desembre a la sala Santa Llúcia, com a acte previ a l’inici de les festes de la Concepció, un dels barris històrics del nucli antic reusenc.

inaugura_festaporta

L’exposició parla del passat, de la història d’unes celebracions, ben documentades des de fa més de tres segles, que tenen els seus orígens en la vuitada del Corpus i les festes patronals de diverses confraries d’ofici, molts cops vinculades a les capelles que hi havia als portals de la muralla medieval.

«La festa a la porta de casa» descriu un model de festa basat en la participació veïnal en la seva preparació, en la que els guarniments dels carrers —també dels carruatges que desfilaven per la vila— tenien una gran importància i que s’autofinançava a partir les aportacions del veïnat —«qui fa la festa, la paga— en rituals festius com el repartiment d’espígol i de coques per les cases o el fet de ballar-les a la plaça, destacant la importància de la figura de les sagristanes. Ens apropa a la considerable tradició de gegants de barri, de ben segur l’element del folklore que més identifica una comunitat, i altres manifestacions festives molt presents en aquestes celebracions com són els diables, les tronades o, en alguns barris, els castells.

La Federació d’Associacions de Veïns de Reus ha impulsat aquesta mostra itinerant sobre les antigues festes de barri de la ciutat de Reus, basada en una recerca de Carrutxa, que anirà itinerant pels centres cívics i locals veïnals de Reus.

 

Publicat dins de cultura popular | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Cultura per la República i la Democràcia

El divendres 17 de novembre es va fer una cercavila festiva amb grallers i diverses figures de la imatgeria popular reusenca. Una mobilització alegre que volia refermar la reivindicació de llibertat, fraternitat i democràcia —valors republicans, en definitiva— que de forma pacífica hem sortit a defensar un dia i un altre als carrers de Reus. A l’acabar el recorregut es va llegir un manifest que fa uns dies vam signar més d’una vintena d’entitats i persones vinculades a les arts i a la cultura . Aquí el teniu:

Cultura és coneixement, art, història, música, festa, literatura…  Cultura és aprenentatge, descoberta, debat, crítica, acord i discrepància, pluralitat, satisfacció i emocions. La cultura ens vincula a una comunitat —al veïnat, a la ciutat, al país—, evoluciona i incorpora noves formes i pràctiques.

Per mitjà de les associacions culturals i ciutadanes, les persones ens unim, col·laborem i cooperem en projectes comuns en benefici de la comunitat, ens enriquim amb el coneixement i l’intercanvi d’opinions, treballem plegats sense ànim de lucre. L’associacionisme ens permet generar propostes i participar en afers que ens afecten col·lectivament, gaudir i compartir experiències. Les entitats som escola de formació permanent per a la ciutadania que s’implica en les nostres activitats.

Per les persones i entitats que, des de Reus i altres poblacions, formem part d’un ric teixit associatiu que ha esdevingut referent de ciutat a tot el país, els valors republicans de democràcia i llibertat, d’igualtat, d’implicació i de participació de la ciutadania en els afers públics i el bé comú, són indestriables de la nostra actuació en els diferents àmbits que ens motiven a treballar quotidianament.

En les darreres setmanes, Catalunya ha viscut un procés de mobilització —de baix a dalt— excepcional: per a poder votar en un referèndum d’autodeterminació malgrat tots els entrebancs i la repressió policial, tot defensant els col·legis i punts de votació, sortint al carrer pacíficament a reivindicar la República i exigir la llibertat dels presos polítics, defensant l’escola catalana de les agressions d’aquells que malden per imposar un model hegemònic de pensament, contra un Estat que vulnera drets fonamentals i llibertats.

No estem en contra dels pobles de l’Estat espanyol, ans al contrari. La nostra cultura s’ha enriquit amb els intercanvis i les aportacions seculars de persones procedents d’altres indrets de la Península, com ara ho fa amb persones arribades d’altres països. Volem una societat oberta on la xenofòbia i el racisme no hi càpiguen. No volem trencar vincles, però ens oposem al pensament uniformador que nega i trepitja el dret a la diferència i les identitats pròpies dels pobles.

Perquè associacionisme i cultura són diversitat i esperit crític, pensament lliure i capacitat de diàleg d’igual a igual, transformació social i enriquiment personal.

Perquè volem trencar amb un règim polític que s’empara en una constitució caduca hereva del franquisme, convertida en una eina judicial, per a negar el dret dels pobles a decidir.

Perquè el risc de creixement de feixisme —el mateix que amb les seves bombes va assassinar centenars de reusencs i destruir biblioteques fa vuitanta anys— és ben real, les entitats i persones cridem a participar en les mobilitzacions en defensa de la República, per la democràcia i per la llibertat.

 

Publicat dins de cultura popular, les idees | Deixa un comentari

Topaketa Deba-Reus 2017

Aquesta galeria conté 24 fotografies.

Galeria | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Tornem-hi

Comença el novembre i em proposo tornar a actualitzar el blog. Han estat dos mesos de necessàries vacances, derivades de la voluntat de minimitzar l’ús de l’ordinador, que ja prou el faig servir en la meva activitat laboral quotidiana. Si us ve de gust, podreu continuar llegint…

Publicat dins de personal | Deixa un comentari

Parèntesi

Comença un nou curs i he demanat a l’associació una excedència relativa com a coordinador del centre de documentació de Carrutxa, activitat de caire voluntari a la que dedico hores de tarda i nit, més enllà de la meva activitat laboral que enguany ha estat —recordeu això de que Reus és capital cultural— prou intensa.

La raó és prou senzilla. El volum de feina em sembla inabastable i la prudència, a banda d’alguns senyals més que evidents en la salut, aconsellen repensar amb calma el ritme quotidià. L’estiu no ha suposat gaire treva —ans al contrari, sol ser un període amb força activitat associativa— i aquests últims mesos de 2017 es presenten exageradament carregats.

Per tant, fins al gener, em proposo anar tancant temes pendents, al meu ritme, no agafar nous compromisos, acabar d’escriure força textos embastats, gaudir més del dia al dia… i també actualitzar aquest blog, va, que tinc una mica abandonat.

Res de l’altre món. Ja diuen que els cansats fan la feina i no hi renuncio. Si escric aquesta nota pública només és per estalviar-me repetir l’argument en missatges privats.

Publicat dins de personal | Deixa un comentari

Diables: la construcció de la tradició barcelonina (2)

La interacció festiva entre el món rural i el món urbà ve de lluny. No pertoca, però, especular ara sobre els orígens agraris d’algunes manifestacions festives esdevingudes components dels seguicis festius, a càrrec de les confraries d’ofici, en les solemnitats i el Corpus. Ni tampoc com els models festius urbans —els carnavals del s. XIX, per exemple— esdevenen referència de les celebracions de moltes poblacions rurals. En definitiva que, des de fa segles, la ciutat incorpora components de la cultura popular del seu entorn, els transforma i els projecta de nou sobre el territori. De les professons medievals a la invenció —en el sentit de troballa— i recreació, al tombant de 1900, de les danses populars i altres mostres del que avui considerem folklore català. És clar que en aquest procés hi ha canvis significatius pel que fa a l’àmbit geogràfic d’expansió o en la homogeneïtzació d’una determinada pràctica.

El Ball de Diables, en la seva forma històrica —ball amb parlaments o de participació individual— es manté, al darrer quart del segle XX, a les comarques on perviu un model de Festa Major amb seguicis d’imatgeria i balls que mantenen evolucionades algunes pràctiques festives més que centenàries, que han evolucionat o s’han configurat al segle XIX. El cas dels castells n’és un bon exemple.

El 1977, inspirat en els balls penedesencs, neix a Barcelona una colla de ball de diables que ben aviat canviarà el nom a Diables del Clot, cercant una forma d’actuar pròpia, amb els personatges característics dels balls històrics i noves formes d’emprar el foc. La influència del Penedès també es fa notar a Gràcia amb la formació d’una colla, el 1979.

Aquest any marcarà una fita cabdal. El 1979, l’Ajuntament de Barcelona va organitzar la primera Trobada de Dracs i monstres fantàstics. Com explica Xavier Cordomí, «aquesta primera experiència amb el món del foc per part d’una ciutadania inexperta i desconeixedora de les representacions clàssiques va evolucionar ràpidament cap a un joc participatiu del públic amb les colles de dracs i diables, on el ciutadà corria davant el foc, en el que ben aviat seria anomenat Correfoc.»

El joc participatiu que Barcelona bateja com a correfoc, poua d’altres referents —la Patum de Berga, les actuacions de teatre de carrer de Comediants o els mateixos balls de diables històrics— i esdevé, en pocs anys, un actes comú a bona part de les festes majors catalanes, tot i que, amb el mateix nom, es generen propostes certament diferents que, de moment, no han estat objecte d’estudi en conjunt, crec.

Un cop més la interacció entre la ciutat i el conjunt del territori és evident. Amplificada per nous mitjans de comunicació però no tant allunyada de la dinàmica que ha caracteritzat la difusió del folklore festiu en el passat.

On també l’aparició del correfoc suposa grans canvis és a la mateixa ciutat de Barcelona. A la dècada de 1980 comencen a sorgir noves colles de diables en molts barris, amb fórmules diverses, integrant recursos del teatre de carrer, definint personatges al’estil dels balls clàssics, amb tret comú del joc amb la pirotècnia, del correfoc com a motivació, però que alhora generen nous costums i rituals que, en el seu context, esdevindran tradició en el seu context.

Aquí, la guia il·lustrada editada recentment, Diables (El Cep i la Nansa, 2017), permet intuir una diversitat, en les indumentàries i en les activitats, que poden tenir poc a veure amb les formes històriques del Ball de Diables, però que constitueixen un nou bagatge que cal tenir en compte: els versots burlescos, que recuperen la funció més important dels diables festius a banda de tirar foc, actes ben arrelats com els Tres Tombs infernals, les nits de foc per Sant Joan o nits de bruixes, rituals com el del diable de Sant Roc, representacions de carrer —actes sagramentals— però també denominacions, estris i nous personatges o el paper significatiu de les colles infantils i la vinculació a l’associacionisme de barri, més social o institucional —tot plegat, temes que mereixen ser treballats— defineixen aquesta nova tradició barcelonina, plural, amb activitats i propostes més o menys elaborades, que cal tenir en compte en una visió general del món del foc festiu a Catalunya.

Publicat dins de cultura popular | Etiquetat com a | 1 comentari