«Tampoc volem excloure, al contrari, demanem el seu concurs als obrers anomenats de professions intel·lectuals que, com nosaltres, també són explotats i cohibits pel capital. A aquests companys que per la subsistència diària, han de prostituir la ploma, el llapis, la nota, en fi, la seva intel·ligència i els seus estudis per al lleure i la servitud d’una classe dominant de paràsits de la societat, també els esperem en la Solidaritat Obrera si senten realment un ideal d’amor i justícia social».
(Del manifest de Solidaritat Obrera, juliol de 1907)
La teiera, funció i simbolisme
Fins que va arribar la il·luminació industrial (amb gas o electricitat), els carrers de les viles i ciutats eren ben foscos a la nit. El primer senyal de festa era l’encesa de teieres o graelles que possibilitaven sortir pels carrers i ballar a la plaça. A Reus es conserva una teiera a la paret del campanar que encara fa la seva funció, simbòlicament, cada 28 de juny, al vespre, quan el seguici arriba, acompanyant el consistori, a la plaça de Sant Pere.
He posat el nom d’aquest estri al meu bloc personal. A més, la paraula –com la llum o la torxa– té connotacions denominació de periòdic obrerista, de lògia maçònica o grup d’afinitat lliurepensador de començaments del segle passat.
Entre el Baix Camp i el Priorat
Adscriure geogràficament un bloc a un àmbit territorial no sempre és fàcil. És el cas de La Teiera, quan el trobo agregat tant als blocs del Baix Camp com del Priorat, fet que em sembla prou correcte.El bloc s’escriu a cavall d’ambdues comarques, amb Reus i Albarca com a poblacions de referència, encara que alguna vegada l’he actualitzat des d’altres indrets.
A Reus, ciutat on resideixo la major part del temps, treballo a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament. El juny de 1980, vaig participar en la creació d’un col·lectiu de recerca i dinamització sobre les festes i la cultura popular, Carrutxa, que avui és el Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria. Des de Carrutxa he treballat sobre les festes i les manifestacions que hi intervenen, el teatre popular, els grups de foc, els jocs, els oficis o les creences. Des de 1982, amb altres membres de l’entitat, hem treballat la memòria oral com una de les fonts de coneixement del passat. L’àmbit geogràfic prioritari de treball de l’associació són també el Baix Camp –la seu és a Reus– i el Priorat.
Personalment m’interessen la festa en conjunt i les festes d’hivern, en concret; el teatre popular i els espectacles festius, les relacions entre la festa i el poder, el foc, la pirotècnia, els balls de diables… i també la cultura popular, entesa com a cultura de classe; l’educació popular, les experiències generades des de l’associacionisme obrer… Des de Carrutxa també he treballat, en l’àmbit de la memòria personal, sobre el que avui se sol anomenar memòria històrica.
Més d’un cop he dit que visc al Priorat i treballo a Reus, entenent “viure” en un sentit ampli, no només en funció de residir-hi una part del temps. La meva vivència prioratina és la suma d’una més o menys activa militància al territori, la recerca històrica i etnològica pels pobles de la comarca, la col·laboració en l’àmbit patrimonial amb el Parc Natural de Montsant, el Museu de les Mines de Bellmunt i no poques persones que malden per conèixer i reivindicar els valors històrics i culturals de les seves respectives poblacions. De moltes tardes i vespres de trobades, reunions, entrevistes a gent gran, buidat de documentació o recerca de camp, però també de molts dies de passeig i caminada, amb calma o amb vent, amb fred o de bon temps, pel peu i per dalt de Montsant. D’escriure articles i llibres, fer conferències o d’editar publicacions sobre ambdues comarques.
(Nota final: En el debat entre blog i bloc, a la fi ha quedat com a normatiu «blog», tot i que algun cop semblava que s’imposava bloc. A La Teiera trobareu les dues formes, sense problemes i segons el moment en què van ser escrits els articles)
La Teiera 