Què crema a La Teiera
En aquest bloc hi trobareu, entre altres, entrades sobre festes, diables, bestiari, danses, castells, gegants, pirotècnia, cançons, jocs, arquitectura popular o gastronomia. També reflexions sobre el patrimoni cultural, ressenyes de publicacions o d'activitats; anotacions sobre la memòria històrica, les escoles racionalistes, l'associacionisme obrer, la Guerra Civil... Tot adobat amb reflexions pròpies sobre les idees o els fets d'actualitat. Com que és un bon batibull, podeu fer servir el recurs de cerca, o anar llegint, si teniu temps i ganes...BLOGS
- A la llum de la teiera…
- Anarcoefemèrides
- Associació de Joves de Bellmunt del Priorat
- Ben jugat! Jocs tradicionals
- Bienve Moya
- Ca l'Isidre
- Casal Despertaferro
- El bou de Reus
- El cor de les aparences
- El món de Reus
- El Tirabou
- etnologia.cat
- Històries del Priorat
- L'Aleix de ca la Toca
- La batalla quotidiana
- La Carxana
- La caseta del plater
- Lo Carranquer
- mossegalapoma
- Net de papers
- Prendre la paraula
- Puig d'en Cama
- Radical lliure
- Tens un racó dalt del món
- Tomba que gira
- Unitat contra el feixisme
- xarxadoc
- Xavier Güell
PÀGINES
PER FER RECERCA
- Biblioteca de Catalunya. La Veu de Catalunya
- Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
- Biblioteca social d'Olot
- Biblioteca Virtual Cervantes
- Carrutxa. Biblioteca digital
- CEDALL
- Dipòsit digital de documents UAB
- Eureca!
- Hemeroteca digital. BNE
- La Vanguardia. Hemeroteca
- Memòria digital de Catalunya
- Premsa històrica
Arxiu mensual: Juny de 2016
El Mercadal d’Eduard Toda
«En tals festas, era de rúbrica que la Plassa no quedés en vaga. L’animació may hi faltava, puig que ja era sabut que per la tarda hi hauria la inevitable Salva de morteretes, y per la nit gran iluminació ab … Continua llegint
La canalla a la Festa Major
La Festa Major de Reus és antiga i jove. Ha conservat rituals, costums i manifestacions festives que venen de quatre segles enrere, una estructura ben definida pel que fa a la seqüència d’actes que conformen el seu nucli històric. Un … Continua llegint
Allunyar el mal, demanar la bona sort
«Algunes tradicions apunten que és positiu deixar sota el coixí una herba de juny acompanyada d’un paper amb missatge positiu o desig. Altres prefereixen cremar aquest desig a la foguera per al seu preceptiu compliment en els pròxims mesos. A … Continua llegint
Vint anys de tota la vida
He comentat força vegades que l’Àliga de Reus era tradicional a la poca estona de sortir al carrer per primera vegada. Considero la tradició com una construcció social, que poua del coneixement del passat, però que té molt de percepció … Continua llegint
Vint anys de Cercolet(e)s
El ball de Cercolets ha estat present a les festes reusenques, si més no, en els últims tres segles. La primera referència documental explícita és en una relació de despeses de la festa de Sant Pere de 1725, tot i … Continua llegint
Aniversaris festius
Enguany s’escauen diversos aniversaris de grups festius o de la construcció de figures de la Festa Major de Reus. D’aniversaris n’hi ha sempre —cada any, un de més— però alguns han estat destacats per allò dels números rodons i perquè … Continua llegint
La nit de Sant Joan a Reus
El costumari popular de la nit de Sant Joan té dos grans protagonistes, que no són pas els únics: el foc i l’aigua. Fogueres i pirotècnia al carrer, i pràctiques associades a l’aigua com remullar-se, prendre banys a mitjanit o … Continua llegint
Franco ja no és alcalde de Reus
Molts municipis han descobert aquests dies que el dictador Francisco Franco era alcalde honorari i a perpetuïtat de la població. El 1964, el governador civil va obligar per decret, a tots els municipis de la província, a atorgar-li aquest títol. … Continua llegint
Publicat dins de les idees, memòria
Deixa un comentari
Festes de foc
El passat dissabte 28 de maig, a Vic, es va formalitzar el relleu a Reus en l’organització del segon Simposi de Focs a la Mediterrània, que és previst de celebrar la segona quinzena de maig de 2017. Tot i que … Continua llegint
Camins, rituals i patrimoni
Les ermites han estat secularment lloc de trobada i de pelegrinatge. Ubicades, molts cops, en indrets singulars —en llocs elevats, al costat de fonts, en cruïlles de camins—, han canalitzat un seguit de mostres de religiositat popular, de devoció individual … Continua llegint
Publicat dins de cultura popular, publicacions
Etiquetat com a ermites, excursionisme, festes, religiositat
Deixa un comentari