Una història del territori

«La feina i l’ocupació principal de l’historiador consisteix a reconstruir un passat que ens ha arribat esmicolat. Tenim milions de peces d’un immens trencaclosques sense saber quantes n’hem perdut, ni a quina època corresponen, ni quins són els patrons i els models als quals ens hem de referir per procurar refer la immensa desfeta. Si no volem recórrer a capteniments dignes d’intrusos, de franctiradors, de venedors de fum i d’encantadors de serpents, la tasca es presenta àrdua i plena de paranys. Moltes persones parlen d’història. En pontifiquen. Descobreixen la sopa d’all. No gosarien fer-ho de medicina, ni de física, ni de química, ni de teologia. D’història, sí. Com a resultat de tot plegat (i de més, que no escric) disposem d’un discurs farcit d’incongruències, de falses veritats, de preteses «objectivitats». És un edifici sense fonaments, però que assoleix unes proporcions generals gegantines. Tant, que comença a semblar indestructible. De fet, s’han aconseguit escriure llibres d’història on el gènere humà hi és tan poc present que sembla quasi absent. Increïble, però cert. Fins i tot ha esdevingut una moda.
La principal arma per abatre aquest mur d’ignorància malvenuda com a coneixement és disposar d’una història total com la que ha construït, amb èxit, Ezequiel Gort en aquesta obra.»

(Valentí Gual, pròleg a El comtat de Prades i la Baronia d’Entença)

Aquest 12 d’agost es presenta l’obra d’Ezequiel Gort Juanpere, El comtat de Prades i la baronia d’Entença en els temps medievals, publicació de Dalmau editor que ha comptat amb la col·laboració de Carrutxa. Un treball fruit d’anys de recerca que es va concretar, ara fa tres anys, en una trobada d’amics i companys en l’activisme cultural a la petita població del comtat de Prades que ara acollirà l’acte, Albarca.
El llibre, un volum de 640 pàgines, s’inicia amb la conquesta i la colonització del territori de Siurana, les cartes de poblament i la formació dels diversos nuclis, les donacions de Montsant; parla de la implantació del catarisme i del creixement demogràfic a l’entorn de 1300.
El 6 de maig de 1324, en un acte solemne a la catedral de Barcelona, el rei Jaume II creà el comtat de les Muntanyes de Prades a favor del seu fill menor, l’infant Ramon Berenguer, a partir d’uns dominis que eren de titularitat reial, als quals sumà la senyoria de Guillem d’Entença, recentment adquirida per la Corona. El nom que prengué el nou comtat fou el de «comtat de les Muntanyes de Prades», un nom que es mantingué molts anys, fins que el costum el reduí a «comtat de Prades»; i pel que fa a la baronia passà semblantment, perquè inicialment consta sempre com «la baronia que fou de Guillem d’Entença» i finalment restà com a «baronia d’Entença».
L’obra ens apropa a l’organització del poder, a la justícia, al paper de l’Església, a la relació entre els comtes i els monestirs, i documenta la biografia dels primers comtes i de les dues reines del casal de Prades, l’organització de les viles, les activitats econòmiques vinculades a la senyoria —com la mineria—, les crisis econòmiques i sanitàries (com el temps de la pesta negra), els plets amb les poblacions o la guerra civil del segle XV.
Alhora, però, aporta una visió de la vida de les persones del moment, l’hàbitat i l’urbanisme de les poblacions, la relació entre musulmans i cristians, la comunitat jueva, la importància dels camins, la ramaderia, els mercats i les fires, els molins i altres activitats productives, sense oblidar el món de les creences, la religiositat, el joc o la festa.
Es tracta d’un treball on es veuen reflectides moltes poblacions del Camp, del Priorat o de la ribera de l’Ebre, ja que per primer cop es fa una història global del comtat de Prades i de la baronia d’Entença. El resultat és, doncs, una obra de síntesi, però extensa i intensa, que abasta una bona part dels aspectes del comtat i de la baronia, i sobretot de la seva gent i dels seus comtes.
Un treball necessari, ja que aporta una visió del passat històric d’una bona part de les terres de la Catalunya Nova i contribueix a impulsar l’equilibri territorial en el coneixement de la història del Principat.

Presentacions:

ALBARCA (Priorat). Dissabte 12 d’agost de 2023, a 2/4 de 7 de la tarda. Església parroquial.
REUS (Baix Camp). Dimecres 20 de setembre de 2023, a les 7 de la tarda. Arxiu de Reus

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). He treballat a l'Ajuntament de Reus (Cultura/ Museu de Reus), ara jubilat. Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en patrimoni, publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari