L’Institut Municipal Reus Cultura acaba de publicar Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme, catàleg de l’exposició que amb el mateix títol es pot visitar al Museu Salvador Vilaseca de Reus, des del 16 de novembre d’enguany, fins al 15 de gener de 2024, i que ha comptat amb la col·laboració de Carrutxa en la recerca.
La presentació del catàleg, el 26 d’octubre, anà a càrrec de Daniel Recasens, regidor de Cultura, i Marc Ferran, director del Museu, seguida de la conferència de Joan Navais, «La violència franquista a Reus».
En aquesta publicació, en què hi participo com a coordinador de l’exposició amb un recorregut pels continguts de la mostra, hi trobem articles de Dolors Marin —«Res no era veritat», sobre els records personals del primer franquisme i la vida de la comunitat—, Joan Navais, a l’entorn de la repressió franquista a Reus entre 1939 i 1945; Meritxell Ferré, sobre l’educació de les dones sota el franquisme; o la recerca d’Anna Pastor i Axel Baiget sobre les partides de maquis al Camp de Tarragona i les Muntanyes de Prades.
Marc Ferran ens apropa a la situació de les arts plàstiques en la postguerra i Anna Figueras a l’economia dels primers anys del franquisme. Clou aquest recull l’article d’Ester Magriñà sobre la ciutat entre 1939 i 1945, «Entre la repressió i l’autarquia».
Tot plegat, un conjunt de textos que incideixen una i una altra vegada sobre un període especialment difícil de la nostra història per a les classes populars. La memòria personal, ben present en el recorregut de l’exposició i en algun dels articles esmentats, ens aporta pinzellades, vivències i experiències, esdevenint una font de coneixement cabdal que complementa i es contrasta amb les fonts documentals i bibliogràfiques.
El disseny del catàleg, a l’igual que la mateixa exposició, ha anat a càrrec d’Ovni comunicació visual.
Autors diversos,
Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme
Reus: Institut Municipal Reus Cultura, 2023
184 pp.
La Teiera 