El 1620 va tenir lloc la celebració solemne de la fundació convent de Sant Joan de l’orde dels Carmelites descalços, prou recordat a la ciutat per la funció que va tenir l’edifici —a partir del segle XIX— com a hospital públic. D’aquesta solemnitat, que va tenir lloc per Sant Sebastià, antic patró de la vila, el 20 de gener de 1620, es conserva una descripció molt interessant ja que ens aporta les primeres notícies documentals de la sortida de gegants a Reus, del ball de Cavallets i altres danses no concretades i de l’ús de la pòlvora —amb trets d’armes d’avantcàrrega— per destacar determinats moments de la festa.
Uns anys després, el 13, 14 i 15 de novembre 1675, va tenir lloc una altra celebració, anotada al llibre de resolucions de la comunitat de preveres, que conserva l’arxiu reusenc. Una descripció que ens aporta més coneixements sobre les festes al segle XVII. El motiu d’aquesta festa fou la beatificació del frare Joan de la Creu, prevere i místic. que el 1568 va iniciar la reforma de l’orde carmelitana.
La diada principal fou el 14 de novembre, iniciada amb un repic general de campanes i una professó que sortí de la prioral fins al convent, «ahont la iglésia estave tan ben disposada de diversitats de colgadures, y los altars tan ricament ataviats, y lo claustro y corredor fins a tota la sacristia estave tot compost a les mil maravelles, que may (segons relatio dels més vells de la vila) se avie vist en Reus cosa més ben ataviada y al propòsit disposta». Després de la missa, cantada iamb predicació. es retornà la prioral.
A la tarda, el públic pogué visitar el nombrosos hieroglífics, denominació que el relator aplica a les composicions que guarnien els diversos espais —església, claustre i sagristia— del convent. De fet, n’hi havia de tota mena, més d’un centenar: «romances, dècimes. octaves y sonetos», resultat d’una convocatòria dels frares per a la qual «aguey premis diferents per a tots los papers dits que ab gran lliberalitat los donà lo Rvnt Pare Prior per aver posat dies abans lo cartell del certàmen ab los premis ques darien.»
L’assistència de tantes persones comportà l’entrada de moltes dones en el recinte del convent, fet que no és de gaire bon grat per al narrador de l’acte:
«La última festa que fins allí no havien entrat dones en lo claustro y la sacristia, no obstant que los pares o defensaven bé, ab violència sen entraren i seguiren i miraren no sols lo dit, sinó tot lo conent en general, que en sabero a la vila acudiren totes les dones y també les forasteres que en estas festes acudí més gent forastera que en ninguna festa se aje fet en Reus.»
A més d’aquest certamen literari, la festa comptà la vetlla i la diada amb «lluminàries, tirs y coets, de les dos nits [que] fou cosa grandiosa». Aquests tirs poden fer referència a trets amb armes o a l’ús de morters. Aquest és, efectivament, un moment en que s’abandona l’ús festiu de les armes per subsrituir-les per mascles, en el que avui coneixem com a tronada. Cal esmentar que la mateixa font documental descriu dos anys després, el 1677. la festa de Santa Susanna, patrona de la comunitat de prevères, anotant que: «[…] y aurà cantòria a 4 cors, cobla de menestrils, molta còpia de cohets de totes sorts, abundància de pa beneyt, tea, y pólvora per als tirs de mascles, y campana». Per tant, podem suposar que aquell any 1675 ja s’empraren mascles i no armes, com es confirma en altres celebracions de finals d’aquell segle.
D’altra banda, s’anoten les invencions que culminen els castells de focs d’ambdues nits: «en la una, una font que isqué molt bé y durà molt, y laltra nit un drac o llangardayx que llansà molt foc». Aquest drac s’ha d’interpretar probablement com una figura efímera, però en tot cas és la primera referència documental a l’ús festiu d’aquest ésser fantàstic en les celebracions de la Vila.
A l’època, Reus ja comptava amb una activitat pirotècnica considerable, com ens ho mostren altres enginys de foc documentats en festes com les dedicades a la Mare de Déu de Misericòrdia al 1683.
La festa de la beatificació acabà el 15 de novembre amb una missa solemne al convent de les Carmelites, a l’actual plaça de Prim. En no poder acollir al públic assistent, es desplegà una vela a fora de l’església i es van posar nombrosos seients.
La Teiera 