Fa molts anys que les poblacions ubicades al peu d’una serralada han observat l’ombra que es projecta sobre roques i cingles com a rellotge de sol natural. D’aquest coneixement pràctic sorgeixen topònims, per exemple, com la roca de les deu, les dotze, de les dues… ben presents al cingle de Montsant.
La guia excursionista d’Artur Osona, del 1903, explica que al cim de la serralada, la punta de la Serra Major, a Cornudella l’anomenaven roca de les dues. El nom que, en l’actualitat, tothom fa servir, la Corbatera, arrela a partir de la publicació de la Guia de les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena, de 1929.
Doncs, mentre aplego notícies sobre noms, formes naturals, funcions i creences sobre pedres, us desitjo un bon any 2024.
La Teiera 