Aquest estiu passat, a les presentacions del llibre d’Ezequiel Gort sobre el comtat de Prades i la baronia d’Entença en els temps medievals, o parlant de les missions de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya al Priorat de la dècada de 1930, he intentat explicar breument perquè una entitat com Carrutxa, que sovint s’identifica només amb la cultura popular, les festes i el folklore es mou amb comoditat en l’àmbit de la recerca històrica, dels temps medievals als fets de la guerra de 1936-39 o de la lluita antifranquista. Ara he passat els meus apunts a net i aquí us els deixo.
De bon començament, cal tenir en compte el caire interdisciplinari, en l’àmbit de les cièncie socials,del col·lectiu de persones que formem part de l’entitat. Considerant aquest fet, hi ha idees que són prou presents en les nostres línies de treball.
La recerca ha de retornar a la població. No treballem per omplir de coneixement prestatgeries inaccessibles. Una recerca feta amb rigor —a partir de les fonts necessàries, documentals, orals, bibliogràfiques, d’observació…— necessita d’una divulgació adient per fer arribar a tothom els resultats. Cal compartir el coneixement i a més, en alguns àmbits, tenir molt clar que el patrimoni cultural és una construcció social. La interacció entre recerca i divulgació és cabdal.
L’entitat, nascuda a Reus, té com a objectiu prioritzar un territori proper. Perquè la nostra actuació té una capacitat limitada i perquè, històricament, les comarques que ens envolten no han estat prou ben tractades pel que fa a la recerca històrica o etnològica, amb una visió de país que massa sovint ha mirat més al nord que al sud, en molts àmbits. Així des del Baix Camp i el Priorat, hem treballat sobre la Catalunya Nova o si s’escau, sobre altres territoris dels Països Catalans o bé en relació vers altres països de la Mediterrània. La cultura local és la cultura del país.
I els protagonistes de la Història i de la Cultura són les persones. Parlem de temps medievals o del cançoner tradicional. Cal explicar la senyoria i els senyors, però també les formes de vida, el treball, l’administració de la justícia, les creences religioses o les festes.
El poble tampoc no és una agrupació indefinida ni un bosc on els investigadors troben els tresors ocults de la tradició popular. Les persones, amb les seves històries de vida, les seves idees i creences, ens transmeten visions del món que contrasten segons l’experiència viscuda i la posició social de cada individu. La cultura popular és una suma, molts cops farcida de contradiccions, de pràctiques individuals i col·lectives, observades des de fora.
En definitiva, Història i Cultura de les persones i les comunitats que ens són més properes, a partir del rigor en la recerca i la voluntat de retornar el coneixement.
(Finalment: aquestes notes reflecteixen només la meva opinió personal, el títol és una llicència literària)
La Teiera 