La imatgeria constitueix un component cabdal en la construcció de l’espectacle festiu que han representat, al llarg dels segles, les professons de Corpus i de Festa Major, els seguicis de rebuda a personatges notables o d’acompanyament d’imatges en les solemnitats d’acció de gràcies. Les figures de festa han fet visibles, des de temps medievals fins avui, els éssers fabulosos de l’imaginari col·lectiu: el drac i altres éssers infernals, com la cucafera; l’àliga i el lleó, símbols de poder; les mulasses i altres carcasses zoomòrfiques; junt amb els personatges mítics –esdevinguts gegants– o els tipus populars homenatjats en forma de capgròs, configuren un repertori que, en major o menor mesura, es pot trobar en moltes festes catalanes.
Fruit de l’acord entre els respectius ajuntaments, que ja va portar les manifestacions de la Festa Major reusenca a Barcelona durant la passada celebració de Santa Eulàlia, aquest mes de juny rebem la visita de diferents elements dels seguicis festius barcelonins.
Aquest dilluns, 3 de juny, s’inaugura al Palau Bofarull una exposició amb diverses figures dels seguicis festius de Barcelona: la Carassa de Nadal, la gegantona Laia, els Nans –Cu-cut de la plaça Nova, Manolito de Sant Just i el General Lagarto de la Barceloneta–, els Gegants de Carnaval o vells de la Casa de la Caritat, el Dofí del Nucli Antic, els Gegants de Corpus o nous de la Casa de la Caritat, els Capgrossos Macer, els Gegants de la Ciutat, els Cavallets Cotoners, l’Àliga de la ciutat, el Lleó, la Mulassa, el Bou, el Drac, la Víbria, els Gegants petits del Pi, els Gegants grans del Pi i els Gegants de Santa Maria del Mar. L’exposició es podrà visitar fins al divendres 14 de juny (d’11 a 1, als matins, i de 5 a 8, a les tardes, de dilluns a dissabte) i el dissabte 15 de juny les figures sortiran al carrer, junt amb altres balls i danses que formen part dels seguicis de Barcelona.
La Tarasca o Cucafera es pot veure a l’entrada de l’Ajuntament.
La Teiera 