Un animal estrany a la Casa de la Vila

Una qüestió tècnica, de pes i volum, ha motivat que la Tarasca o Cucafera no es trobi en companyia de les altres figures del bestiari festiu de Barcelona i resideixi temporalment al vestíbul de l’ajuntament de Reus.

tarascaBCN1

La canalla, acostumada a entrar a l’edifici, aquests dies de juny, per a trobar-hi els gegants, la senyorial àliga o l’estimada mulassa, se sorprèn en trobar aquest ésser d’aparença ferotge, representació de l’imaginari antic, present a les celebracions de Corpus de diverses viles i ciutats d’Europa. La cucafera és una figura del bestiari festiu que representa un animal mític, amb cos arrodonit, com de tortuga, i un cap que segons els indrets pot ser semblant al d’un cocodril o tenir, com en el cas de la de Barcelona, una aparença d’animal o antropomòrfica.

El nom de tarasca deriva del de la vila occitana de Tarascó –on, segons la llegenda, santa Marta va dominar el monstre– i ha servit per a designar, a més de les cucaferes, tota mena d’animals festius. Així, no és estrany trobar, per exemple, aquest nom per a referir-se a la nostra mulassa en els textos en castellà del segle XIX.

tarascaBCN3
Foto: Marc Navarro

A Barcelona, anota Xavier Cordomí a Imatgeria festiva de la Ciutat Vella de Barcelona (1995), la presència de la tarasca és escassa, tot i que a vegades els noms que designen els animals dels seguicis són variables. «El 1589, en les festes de rebuda de Felip III a Barcelona trobem una carrossa amb forma de tarasca que és cavalcada per joves donzelles. Al segle XVII, a Barcelona, hi havia un monstre de grans dimensions i farcit d’artilugis mecànics, motiu que ens fa pensar que no es tracta de cap figura de la resta del bestiari, anomenat Tarasca que sobre la seva closca de tortuga porta una magrana que s’obre mecànicament d’on surt un angelet.»

tarascaBCN02

En tot cas, l’actual Cucafera o Tarasca barcelonina, del 1993, és una peça d’excel·lent factura que mereix ser coneguda i que ens convida, si encara no ho hem fet, a apropar-nos al Palau Bofarull a conèixer la resta d’imatgeria festiva de Barcelona que, aquesta primera quinzena de juny, visita Reus.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). He treballat a l'Ajuntament de Reus (Cultura/ Museu de Reus), ara jubilat. Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari