Testimonis: Taronjada Natural

Aquest dijous comença una nova sèrie de conferències del programa «Testimonis. Memòria d’un passat recent», nascut de la col·laboració entre Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. «Testimonis» forma part de la setena edició dels Tallers i Jornades de Memòria Oral que coordina l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, i vol servir per aplegar i exposar experiències viscudes per diferents persones en l’últim mig segle –de la dècada de 1960 al present– a Reus i altres poblacions properes, en camps tan diversos com poden ser l’educació o el sindicalisme, el teatre o la sanitat.

La fórmula de conferència –amb conferenciants de vegades poc acostumats a parlar en públic– davant un públic que, molts cops, comparteix en part l’experiència viscuda per la persona que parla, ha donat un resultat excel·lent per l’esforç, que cal agrair, dels participants en recordar, recercar dades i, molts cops, buscar complicitats per acabar fent un relat personal que ha esdevingut, una i altra vegada, memòria col·lectiva.

taronjadanatural

La conferència que inaugura el cicle, a càrrec de Mariona Quadrada, «Taronjada Natural, una sotragada al cor de la ciutat», n’és un bon exemple. I, personalment, em toca de prop perquè vaig viure també aquella experiència de teatre, música i fantasia, de festa al carrer i de vivències compartides, que es desenvolupà a Reus a finals de la dècada de 1970.

Com que no pertoca aquí aportar cap testimoni, em limitaré a afirmar que si aquest dijous, a Reus, s’organitza aquesta conferència –i totes les altres que han format part del cicle– és perquè va existir Taronjada Natural. Un col·lectiu que, a banda de moltes altres coses que de ben segur explicarà la Mariona, va ser ferment i excepcional camp d’experimentació per a una descoberta de la cultura popular, en el sentit més ampli del concepte, «de les tradicions perdudes a les idees il·luminades», d’imaginació i reivindicació, en un moment en què el carrer esclatava arreu del país com a espai de festa.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). He treballat a l'Ajuntament de Reus (Cultura/ Museu de Reus), ara jubilat. Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari