El fet casteller al Priorat

Aquest estiu hem encarat el tram final d’una recerca sobre el fet casteller a la comarca del Priorat, que té els seus referents llunyans en la presència del ball de valencians a les festes de diverses poblacions de la comarca –algunes amb notable continuïtat, com Bellmunt– i en les actuacions dels Xiquets de Valls, amb la col·laboració d’aficionats locals, en poblacions com Falset. I, quant a temps més recents, en l’existència d’una colla castellera a Cornudella de Montsant, els Brivalls. Sense oblidar que la pràctica de fer torres s’ha conservat, com a joc propi de la diada de l’aplec de Sant Salvador, a Margalef de Montsant. Com a resultat, doncs, es troba en curs de publicació el treball de David Pallejà, Alba Corbalan i Salvador Palomar, El fet casteller al Priorat. El Brivalls de Cornudella.

L’estudi de les manifestacions de folklore de carrer al Priorat al segle XIX fa entreveure que la comarca participa d’un model de festa comú al de les veïnes comarques del Camp de Tarragona, amb un seguici de balls i danses que acompanyen les autoritats en els seus desplaçaments rituals –com les anades a ofici– o encapçalen les professons. El Priorat, històricament, compta amb bona part del repertori de balls i danses que formen part dels seguicis festius al Camp de Tarragona o el Penedès: balls de diables, de bastonets, de gitanes, de pastorets, la moixiganga, o diferents balls parlats –com els de Serrallonga, de Dames i Vells… –, que apareixen documentats a les festes majors o solemnitats de diverses poblacions. En aquest sentit, podem considerar que el Priorat frega, sinó forma part, de l’àrea geogràfica on històricament es desenvolupa la pràctica castellera a partir de manifestacions festives com són els balls que inclouen l’aixecament d’una torre humana.

Si la presència dels castells a les festes prioratines no es consolida com succeeix al Camp, és, amb tota probabilitat, per les dificultats en les comunicacions. El procés que porta dels balls de valencians als torristes o Xiquets de Valls –grups que es contracten específicament per a fer castells– no es produeix al Priorat, amb alguna significativa excepció, com és Falset. Cal interpretar, doncs, l’evolució de la pràctica castellera en funció de les característiques i mobilitat de les colles –fonamentalment, les vallenques– a la segona meitat del segle XIX.

Les notícies sobre castells humans al segle XX són, al Priorat, minses fins que, al darrer quart, es crea la que ha estat l’única colla castellera de la comarca, els Brivalls de Cornudella, no com a resultat de pràctiques anteriors, sinó a partir de factors personals i col·lectius concrets del moment. Els Brivalls constitueixen una experiència singular tant en l’àmbit local com pel que suposen de difusió i apropament del fet casteller a moltes poblacions, en un moment en què els castells encara no han iniciat el període d’expansió i presència pública en el qual es troben en l’actualitat.

L’estudi presenta dues parts ben diferenciades, amb un pròleg de Rafael Català Dalmau, historiador, casteller i editor molt vinculat al món dels castells, que en conjunt ens apropen al coneixement del fet casteller en una comarca d’història poc coneguda. La seva preparació coincideix amb un moment de renovat interès pel que fou una experiència singular.

Cal no oblidar que la història dels castells la formen tant les realitzacions de les colles, amb grans construccions, com moltes pràctiques locals que no sempre han deixat un rastre clar en la documentació escrita. El buidat de la premsa és, en aquest sentit, una font inestimable, facilitada avui per la digitalització de les col·leccions, accessibles a la xarxa. Cal agrair, en aquest sentit, el treball realitzat per investigadors com Xavier Güell, que ara publica al seu bloc un recull de notícies aplegades, des de fa anys, a partir del buidat de la premsa servada a biblioteques i hemeroteques.