El gegant del Pi ara no balla pel camí, ni el gegant de la Ciutat, pel terrat. Els gegants del Pi, com els de la Ciutat i altres figures de la imatgeria festiva de Barcelona, resideixen, aquesta primera quinzena de juny, al palau Bofarull de Reus.
Els gegants barcelonins històrics semblen fets a mida –i no només pel volum– per al saló noble del palau. Uns, perquè semblen formar part de les figures al·legòriques d’una antiga decoració; altres, com els gegants de Carnaval –de mitjan segle XIX– o els de Corpus, amb indumentària d’època, ens recorden personatges que temps ençà potser es van apropar a l’indret. L’efecte és, en tot cas, magnífic i les figures barcelonines llueixen en una mostra que es podrà visitar fins al dia 14 o veure, al carrer, l’endemà dissabte 15, en els actes finals de la participació d’elements dels seguicis festius de Barcelona a la Festa Major de Reus. Un bon motiu, doncs, per a apropar-se aquests dies a l’emblemàtic edifici del carrer de Llovera.
Com apunta Xavier Cordomí, documentats a inicis del segle XVII, «els gegants del Pi són els més antics dels nostres barris i també, al costat dels de la Ciutat, i els possibles de la Generalitat, de Barcelona». Figures de Festa Major, els gegants, però, també són presents al Carnaval barceloní, sobretot a l’Arribo del Rei Carnestoltes, en Rodanxó i la Rodanxona, les figures més antigues conservades del imaginari barceloní. I, és clar, a la professó de Corpus. Quant a les figures històriques, no han pogut venir a Reus els gegants de Sant Roc de la plaça Nova –del 1906–, ja que el seu policromat original és en procés de restauració.
Els gegants constitueixen, sens dubte, un element identificador de cada festa, de cada població. Els reusencs també en són un bon exemple. Contemplar els gegants plantats els fa més solemnes, i encara més en un entorn com el que ens proposa la mostra.
La Teiera 