Un ball de diables a les Borges Blanques

Detall d’un vestit de ball de diables, del darrer terç del segle XIX.

Fa temps, cercant referències a la premsa, vaig llegir al diari reusenc Las Circunstancias del 6 d’agost de 1876 aquesta nota:

«Según nos escriben de Borjas de Urgel, en los días 28 y 29 de julio último han tenido lugar en aquella población unas espléndidas fiestas en conmemoración de las brillantes jornadas llevadas a cabo por el vecindario en iguales días del año anterior, rechazando el ataque de las huestes del oscurantismo capitaneadas por Castells. Los repiques de campanas, las salvas de morteretes, las músicas, las gaitas y tamboriles, los bailes de diablos y enanos, las funciones de iglesia a toda orquesta, las corridas llamadas de la cordera y sacos, y los juegos llamados de la tina, piedras y sortija, los bailes públicos y de convite, y las iluminaciones generales fueron en resumen los varios medios de solemnizar la fiesta.»

Em va sorprendre, de bon començament, la notícia d’un ball de diables en una població de les Garrigues, les Borges Blanques –que aleshores es solien denominar com d’Urgell–, fora de l’àrea de difusió històrica d’aquesta manifestació festiva. Sobretot, pel fet que es tracta d’una notícia puntual que no sembla tenir continuïtat. Fins i tot vaig pensar que podria tractar-se d’una confusió respecte a la veïna població de les Borges del Camp, aquesta sí amb una llarga tradició de ball de diables que arriba fins al present.

En tot cas, es pot dir que 1876 fou un any de grans festes arreu del país. Per celebrar explícitament, d’una banda, la fi de la guerra carlina o els fets que s’hi relacionaven. També pel que fa als continguts més o menys extraordinaris d’unes festes majors que feia anys que no es podien celebrar amb normalitat.

Recentment, la facilitat d’accés a la premsa tarragonina –la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona compta amb un fons de premsa digitalitzada que es pot consultar des de la xarxa– m’ha permès contrastar aquesta informació i constatar que, efectivament, el juliol de 1876 es va fer ball de diables a les Borges Blanques. El Diario de Tarragona del dia 26 comenta que han rebut el programa de festes que es preparen per celebrar que l’any anterior «la población se salvó de una catástrofe segura a consecuencia del aleve y impetuoso ataque dado por las fuerzas carlistas capitaneadas por el cabecilla Castells». Aquest inclou repic de campanes, tronades i cercaviles a càrrec de bandes de música, curses i balls:

«El 28 al rayar el alba, precisamente en la misma hora que los carlistas intentaron el asalto, volverá a dispararse otra salva de morteretes y se verificará un repique de campanas, recorriendo la población los bailes llamados “dels diables”, “enanos” y otros.»

L’explicació del perquè de la presència d’aquesta manifestació festiva a les Borges Blanques es troba potser en una carta, datada el 3 d’agost d’aquell any, que descriu l’èxit de la celebració. El corresponsal explica com les façanes eren guarnides i hi havia nombrosos arcs al carrer, comenta la gran concurrència de públic als balls i enumera, entre els grups festius presents a la festa, la societat coral La Fraternidad borjense, gigantes, enanos, gaitas y tamboriles, balls de bastons, diables…, i anota que «por la noche tuvieron ocasión de ver el ramillete de fuegos artificiales que disparó un pirotécnico de Reus, empezando enseguida los bailes…».
Efectivament, les cases de pirotècnia reusenques disposen en aquell moment de vestits de ball de diables que cedeixen, amb la compra d’una quantitat de carretilles, als organitzadors de les festes. Aquesta és una fórmula prou coneguda que explica el desenvolupament del model històric de ball de diables al Baix Camp i al Priorat, que arriba als nostres dies com un ball sense parlaments, de participació individual, on cada persona es procura la seva indumentària –de propietat o llogada– i on cada diable es porta les seves pròpies carretilles en un sarró civader. A la premsa local de la segona meitat del segle XIX –coincidint amb la proximitat d’alguna solemnitat o celebració important– sovintegen els anuncis de les pirotècnies de Reus que ofereixen els vestits. Només a tall d’exemple, en reprodueixo un del 1878:

«CARRETILLAS. Las hay de superior calidad y a precios módicos en casa de don José Murgadas (a) Escala, calle Seminarios, número 8. Al que tome ciento para arriba se le prestará el traje de diablo gratis.»

És ben probable, doncs, que els vestits i estris necessaris per al ball de diables que ens ocupa anessin de Reus a les Borges Blanques junt amb els artificis pirotècnics que van servir per disparar el castell de focs i els morters amb què preparar les tronades. Es tractaria, per tant, de vestits amb els motius decoratius en roba, retallada i cosida, com els que s’han conservat de l’època.

No he fet un seguiment de les festes de la població a la premsa que tinc més a l’abast i, per ara, no he trobat notícies referents a altres anys. En tot cas, la presència d’un ball de diables, el 1876, a les Borges Blanques pot ser un bon exemple de l’evolució d’aquesta manifestació festiva al segle XIX.

Un exemple d’anunci a la premsa reusenca (1868)