Festa i pirotècnia a Reus (i 2)

Sens dubte, un dels valors afegits de tots els col·loquis, jornades d’estudi o trobades sobre qualsevol àmbit de recerca, són les relacions que s’estableixen –o es refermen– entre les persones que hi participen, de cara a continuar la feina. Les jornades sobre festa i pirotècnia han estat, en aquest sentit, ben positives. En aquests dies, des de la immediatesa de les xarxes socials, han començat a córrer enllaços sobre esdeveniments pirotècnics que caldria conèixer…

Dissabte passat , un seguit de comunicacions referents a diverses poblacions ens van a apropar a la importància de la pirotècnia festiva a Vilafranca del Penedès, de la mà de Xavier Aranda,  o a les particularitats en la preparació de l’emblemàtica Carretillada de l’Arboç, explicada amb emoció per Josep M. Jané. L’exemple de Granollers, explicat amb el punt d’ironia que caracteritza les intervencions de Paco Cruz,  va servir per contextualitzar l’ús dels focs d’artifici en una festa major que s’ha transformat profundament en el curs dels anys.Carles Sala, dels  Carranquers de Cervera, ens va parla d’història i de present, d’antics entremesos i de celebracions actuals, com l’Aquelarre. La bona feina dels diables de Cervera, amb l’incansable activitat del seu bloc, són referència en el món del foc i la cultura popular.

I la intervenció de l’amic Josep Vicent Frechina –que va recordar que ens vam conèixer  just fa quinze anys,  a Montornès del Vallès– sobre l’ús de la pirotècnia al País Valencià va interessar, fins i tot sorprendre, per la riquesa de les pràctiques culturals que va descriure. I, alhora, va introduir elements clau de reflexió sobre els efectes de la normativa en el desenvolupament de la festa, amb el perill que es perdi l’espontaneïtat que és substancial per a moltes celebracions o que l’exigència de seguretat descontextualitzi la festa del seu entorn social.

Les explicacions de Teresa Clotet sobre la situació present respecte a les actuacions dels grups de foc van fer paleses aquestes contradiccions, tot mostrant l’esforç realitzat des de les institucions i les federacions d’entitats per fer viables les nostres festes de foc. La continuïtat de seguicis festius i correfocs no està amenaçada, però la seva organització es complica força.

En les converses sorgides de la celebració de les jornades va sovintejar la referència al paper de la Comunitat Europea en el moment actual en què es troben les nostres festes de foc. Com ja he comentat més d’un cop, la Directiva europea sobre comercialització de productes pirotècnics, en la mesura que estableix les condicions per al seu és, desconeix la realitat de les festes populars catalanes. Però també és cert que el reglament de pirotècnia del govern espanyol, ha interpretat la preservació de les nostres tradicions, no com la preservació d’una manera de fer festa,  sinó com la regulació d’un seguit de festes concretes que es realitzen poblacions concretes,  a càrrec d’individus identificats que compten amb una formació específica. O que el govern francès simplement ha ignorat l’existència de grups socials que tenen en les manifestacions festives de foc contemporànies una forma d’identificar-se i vincular-se al seu marc cultural.  Cal aprendre la lliçó.

Fotografies de l’arxiu de Carrutxa