Recerques: la indústria pirotècnica local

Amb l’apunt d’avui inicio un cicle d’articles al bloc amb una recerca que ha estat prou explicada en entrades anteriors, però que mereix una valoració de conjunt. Tot i que fa força temps que treballo sobre les manifestacions festives que empren la pirotècnia –com els balls de diables, el bestiari de foc o les tronades–, ha estat en l’últim any i mig que, amb altres persones, m’he endinsat específicament en l’estudi de la indústria pirotècnica local.

El coneixement de la producció dels obradors i les fàbriques de focs d’artifici –a Reus, a Falset i en alguna població del Baix Camp i el Priorat– és necessari per copsar la importància de la pirotècnia a les nostres festes o entendre, per exemple, el desenvolupament d’un model específic dins la tradició del ball de diables, com són els nostres balls de participació individual.

L’aprovació de la Directiva europea sobre pirotècnia va esperonar també aquesta recerca. En un moment en què podien perillar les festes de foc, calia, entre altres mesures, refermar el caire patrimonial de la pirotècnia festiva, no limitant-nos a les referències conegudes sobre els entremesos i figures de la representació de la lluita entre el bé i el mal a les professons i solemnitats històriques. Les referències bibliogràfiques sobre els castells de focs a Catalunya, per exemple, són prou limitades.

Aquesta és, doncs, una recerca que parteix d’una visió de conjunt, però que s’aplica a un àmbit geogràfic concret. Explicar l’ús de la pólvora i els focs d’artifici en tots els seus vessants –armes d’avantcàrrega, tronades, diables, bestiari, castells…– i apropar-se al coneixement dels tallers i les indústries que elaboren aquests productes.

Com a fonts, a més de les nombroses notícies que aporta la memòria oral –en tres dècades d’entrevistes sobre festes a diferents poblacions d’aquestes comarques–, comptem amb un volum de premsa considerable des de mitjan segle XIX per buidar i la documentació d’arxiu. En el cas de Reus, molt rica, ja que es conserven les relacions i els albarans de la comptabilitat municipal dels segles XVII i XVIII, a més dels memorials d’algunes celebracions, que permeten conèixer molts detalls dels castells de focs de l’època, el nom dels coeters, algunes denominacions o el cost dels productes…

Com a primer resultat d’aquest treball es publica, l’estiu de 2010, un article a la revista La Carxana. Al setembre, al nou Arxiu de Reus, s’organitzen unes jornades sobre Pirotècnia i festa, organitzades per Carrutxa, en col·laboració amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus. A les jornades hi participen persones de diferents poblacions de Catalunya i el País Valencià. Des d’un àmbit més local, però, centrem el nostre treball en la Pirotècnia Espinós, que ha estat la indústria pirotècnica més important de la ciutat. Un treball de recuperació patrimonial en un sentit global –de la documentació als objectes, de la memòria a la pràctica– que hem coordinat el Marc Navarro, tècnic de festes de l’IMAC, i jo mateix, i que ha implicat diversos departaments municipals.

En una entrevista als tallers de l’antiga pirotècnia –actualment, empresa que comercialitza productes d’importació– es localitza, entre moltes peces de castells de focs, un bou. S’obre així una nova línia de treball sobre l’ús d’aquestes figures. La peça trobada és cedida al municipi –es conservarà al Museu– junt amb altres estructures i un petit fons documental que és dipositat a l’Arxiu. També es recullen, per donació o adquisició, catàlegs i objectes publicitaris relacionats amb l’empresa.

El mes d’abril s’organitza una exposició i la Pirotècnia Espinós centra l’activitat del cicle «El document del mes». Ben aviat s’intueix que, de la teoria a la pràctica, hi ha voluntat associativa de portar els bous de foc al carrer. Aquest mes de juny, en una activitat de nova creació, surten dos bous i una vedella, de la mà de l’associació El Cuc de l’Orella i de la colla del Bou de Reus.

Amb la col·laboració de la Pirotècnia Igual i les Brigades Municipals, el 28 de juny es dispara al Mercadal, després de la Tronada de completes, un castell de focs fixos i giratoris, emprant una denominació de l’època. Una recreació, entre l’artesania i la tecnologia del present, dels antics castells de focs de proximitat. Tot plegat, emmarcat en una actuació de difusió cultural amb articles i intervencions en els mitjans de comunicació.


De l’experiència d’aquest any i mig s’ha de valorar positivament la globalitat de la proposta –recuperació de la cultura material i immaterial, restitució dels resultats des de la divulgació i la pràctica–, però també la col·laboració entre diversos departaments municipals i l’associacionisme ciutadà: Carrutxa, El Cuc de l’Orella, la colla del Bou de Reus. Aquesta recerca ha ampliat força, a més, la perspectiva d’anàlisi sobre manifestacions festives com el Ball de Diables o sobre les pràctiques de jocs festius amb pirotècnia anteriors al segle XX.

La recerca no està, en absolut, acabada. Com a mínim, cal dedicar-hi encara uns quants mesos ja que resta molta premsa per buidar i a l’arxiu reusenc, a més de la documentació comptable, es conserven un seguit d’expedients de les indústries, de començaments del segle XX, amb informació prou valuosa. S’han de fer entrevistes amb les persones vinculades a l’activitat i recuperar el màxim d’estructures i figures per poder-les estudiar. Cal continuar treballant, doncs, en la recuperació de les estructures antigues dels castells de foc, amb la indispensable participació dels professionals, de cara a la propera Festa Major. I potser també seria bo plantejar-se alguna mena de publicació, digital o sobre paper, que acabi aplegant la feina realitzada. I poden també construir-se nous bous de foc, a càrrec d’altres entitats.


(Les imatges corresponen al castell de focs de la plaça del Mercadal, el 28 de juny)

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, patrimoni i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s