La bibliografia sobre la Guerra Civil espanyola és enorme i, constantment, apareixen nous títols, des d’estudis sobre un moment determinat o un territori concret, fins a memòries i dietaris personals. Aquests en són alguns títols, propers en la geografia.
Als 75 anys dels esdeveniments –fa pocs dies recordava el primer bombardeig que va patir el municipi per part de l’aviació franquista–, el treball fet amb Ezequiel Gort, Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus 1937-1939 (Arxiu Municipal de Reus, 2010) permet apropar-se a aquells moments prou difícils. Com he comentat més d’una vegada, és un llibre fet «des de baix» que, tot i documentar un gran nombre d’atacs i contribuir a precisar el nombre de víctimes, té com a objectiu principal descriure la situació a la ciutat i les duríssimes condicions en què es desenvolupa la vida quotidiana dels seus habitants, des que comencen a caure bombes fins al moment de l’ocupació per part de les tropes franquistes. Del desembre de 1937 al gener de 1939, la vida a Reus esdevé, progressivament, pura supervivència, fins a arribar al «que s’acabi, sigui com sigui».
És, doncs, un treball fet des de la documentació local i el testimoni de l’experiència viscuda, que mostra l’ús dels bombardeigs com a eina de terror en la guerra contemporània i reivindica l’esforç de la població en la construcció de refugis. Un estudi que té poc d’història militar, diferent i complementari d’altres realitzats a partir de la documentació conservada als arxius espanyols o italians.
La recerca efectuada fa uns anys ens va servir per elaborar altres articles i comunicacions, com la que recullen les actes del Congreso Internacional sobre la Batalla del Ebro (Arola editors, 2011): Ezequiel Gort i Salvador Palomar, «Els bombardeigs al Baix Camp i el Priorat durant la Batalla de l’Ebre».
Aquesta és una obra publicada a finals de l’any passat que aplega, en diverses llengües –català, castellà, francès,anglès, italià i alemany–, les ponències i comunicacions presentades al congrés que va tenir lloc a Móra d’Ebre entre el 24 i el 27 de juliol de 2008.
Finalment, a cavall entre la memòria personal i el relat literari –diu l’autor que ni una sola paraula del text es pot prendre al peu de la lletra, malgrat que pugui ser molt propera a la realitat–, cal esmentar el llibre de Gerard Salvat Raull, L’àngel del fracàs (Silva editorial, 2012). L’autor hi descriu, en base a un fets coneguts per documentació o directament pel testimoni del seu pare, Joan Salvat Bodro, mort el 2005, la trajectòria d’un milicià il·lusionat i desenganyat, d’un home amb ideals anarquistes frustrats per l’experiència viscuda. Un viatge al passat que comença des d’un present recent, una «història inversa», on es retroben circumstàncies personals i fets col·lectius. Com el treball en una pedrera, activitat que sovinteja al terme d’Alforja, esdevé escola d’idees. O l’anècdota d’un nen de deu anys que fa humor negre –dient que li agradaria llepar-li el dit si era de sucre– quan el seu pare comenta l’assassinat de Salvador Seguí. De com Tierra y Libertad era lectura habitual. El relat ens parla de l’esclat de la guerra, la violència a la rereguarda, la marxa a defensar Madrid el novembre de 1936, els greus conflictes dins l’exèrcit popular, les calúmnies i la repressió…, que el protagonista va patir directament.
«En sortir de la presó vàrem, i vaig, avar complint les ordres –quin remei!– i vaig procurar ser disciplinat quan en manàvem, però la il·lusió, la iniciativa, l’anticipació, allò d’oferir-me voluntari… ‘Voluntari, mai més. Ni a una boda!’. Tot allò ja s’havia acabat. A més, l’ofensiva en contra tota l’obra feta pels anarquistes als pobles de l’Aragó ja s’havia consumat i es desmuntaren totes les col·lectivitzacions que s’havien emprès. El Líster amb la seva División de Maniobra havia passat arreu com una piconadora…»
La retirada i l’exili, el retorn al poble… Gerard Salvat ens explica la peripècia d’un home que no va poder entendre ni comprendre per què la Història que volia contribuir a capgirar no va ser possible.
La Teiera 