Fa pocs dies, cercant altra informació, l’amic Ezequiel Gort va localitzar, en una carpeta d’àpoques, censals i almoines, una petita llibreta de comptes de l’antic hospital de Sant Joan –és a dir, el que hi havia al final del carrer que porta el seu nom, a tocar de la plaça de la Sang–, on hi consten diverses anotacions sobre els donatius que es fan els diumenges i diferents despeses per l’enterrament de pobres malalts o de criatures, per alletar nens abandonats, per llenya, per pa, per rentar draps i llençols, per portar una dona malalta a la Selva…, entre altres exemples.
Hi ha també una anotació de despeses per al dia de la festa de Sant Joan. Com també explica Ezequiel Gort, junt amb sant Pere i santa Maria, la devoció a sant Joan era una de les més esteses a la vila medieval. Tant, que era un dels sants més invocats pels reusencs a l’hora de batejar els seus fills: el 1445, el 16,41 % dels caps de casa es deien Joan. Un fet que no sembla estrany en un país on diem que de Joans, Joseps i ases, n’hi han a totes les cases.
Les dades sobre l’antic hospital reusenc i el seu entorn urbanístic, la muralla, els oficis que s’aplegaven a la zona –com els escudellers– o les festes del barri, les podeu trobar a L’antic hospital de Reus i el seu barri, un llibre publicat el 2005 per Carrutxa. L’associació feia pocs mesos que s’havia traslladat a la seva seu actual, al carrer de l’Hospital, i la realització d’aquesta recerca va servir per a commemorar els 800 anys d’existència documentada del carrer (1205-2005) –primer com a camí– i també per a «celebrar» que l’entitat hi residia. La publicació –que va anar acompanyada d’altres activitats de divulgació– encara es pot trobar a les llibreries i constitueix una de tantes mostres del treball de l’entitat per investigar i donar a conèixer la història de la ciutat.
Quant a la festes del barri, el llibre parla de les celebrades als segles XVIII o XIX, però apunta com les festes de Sant Joan evangelista, el 27 de desembre, i baptista, el 24 de juny, ja se celebraven al segle XV, esmentant un albarà amb el comptes de 1478. La llibreta conté una anotació lleugerament anterior, del 1474, assenyalant que es va pagar per peix i també per grech.
Sobre el peix, no hi ha dubte. Sobre el grech, probablement es tracti de vi. El DCVB recull com a vigent a l’època, la denominació de raïm grec, vi grec, o simplement grec, com a «varietat de raïm i de vi, que de tot d’una sembla fluix però després fa molt d’efecte».
Una altra possibilitat seria també que la despesa fos en «foc grec», és a dir, en foc d’artifici, tal com s’acostumava a denominar-lo en aquell moment. En tot cas, tant el vi com la pirotècnia fan molta festa.
La Teiera 