A Lleida han encetat una experiència, «Altres històries de Lleida», que fa servir les tecnologies a l’abast per explicar la història de la ciutat. La intenció dels autors –explica la seva pàgina– no és altra que «fer arribar d’una manera amena, divertida i innovadora al gran públic una història que sovint queda oblidada entre prestatges de biblioteques i polsosos arxius. La història, encara que no ho sembli, està viva entre nosaltres, som el fruit d’un passat que ens ha marcat el present». Una voluntat de relectura del passat i de posar el coneixement a l’abast del públic que, de ben segur, compartim moltes persones que, a les nostres poblacions, maldem per fer recerca i organitzar activitats.
La proposta no és singular –en absolut– i no pas per això, menys vàlida ni atractiva: fer recorreguts pels carrers i places d’una vila o ciutat, explicant fets que van succeir en cada indret o fent referència al passat d’uns edificis que han viscut etapes diferents, fer parlar les pedres. I aplegar la informació a la xarxa, oferint recursos per al coneixement, més enllà de l’activitat d’un dia.
En aquests temps de retallades a la cultura, i a moltes altres necessitats de la vida diària, treballar a partir dels recursos que ens ofereixen les tecnologies de la comunicació i dels coneixements adquirits després d’anys de feina pot ser una forma de continuar endavant, cohesionar el treball associatiu i mantenir el caliu. I no es tracta de fer cap exercici de voluntarisme heroic i innocent. Al contrari, es tracta d’explicar la història de les persones de tota mena, de la col·lectivitat, de les idees i dels conflictes, de la quotidianitat i la festa…, recuperant oblits, generant reflexions sobre el present i sense deixar de criticar aquells que aposten i malversen –sí, encara–, en una història de personatges més o menys notables, i sovint descontextualitzats, o de pinzellades superficials per al consum turístic.
I tornant a Lleida, un dels autors de la proposta és Jordi Soldevila, amb qui comparteixo, des de punts de partida diferents, algunes dèries. El Jordi és un historiador que treballa sobretot la història contemporània els segles XIX i XX a les comarques de Ponent, i que ha fet alguna incursió al món de l’etnologia, com autor, per exemple, del llibre L’Àliga de Cervera. Bestiari festiu dels Països Catalans, segles XIV-XX (2008). I, personalment, em considero un etnòleg interessat en els vessants cultural i educatiu dels moviments socials de finals del segle XIX i primer terç del segle XX. Fa anys que ens coneixem.
Un dels últims treballs de Jordi Soldevila ha estat la preparació, amb Eva Vega i Javi López, de Memòria Llibertària. 100 anys de moviment llibertari a Lleida (CGT, 2011), una història que s’inicia amb les societats obreres de mitjan segle XIX, l’obrerisme durant el Sexenni, i que continua amb la crisi de l’obrerisme al tombant del 1900, per a parlar després de la trajectòria de la CNT des de la seva creació fins a la fi de la Guerra Civil. El llibre s’ocupa també del ressorgiment dels grups llibertaris i de l’anarcosindicalisme després de la dictadura franquista i fins a l’actualitat. Una visió de conjunt necessària que dibuixa, en molts aspectes, un panorama comú sobre un territori concret. El llibre aporta una considerable quantitat de dades. Síntesi de bibliografia, amb un recull de testimonis orals i aportacions d’arxiu, Memòria llibertària es defineix com un homenatge a les persones que han precedit les que, en l’actualitat, mantenen la lluita per la Idea emancipadora i revolucionària. En els seus capítols finals, el llibre fa referència a un tema de debat present, la relació no sempre abordada pel moviment llibertari entre anarquisme i qüestió nacional catalana, amb dos referents importants: les reflexions de Salvador Seguí i els acords aprovats al IV congrés de la CGT de Catalunya, celebrat a Lleida el 1992.
La Teiera 