Les catifes de Corpus són una mostra –més o menys reeixida segons la població– dels guarniments que solemnitzaven diverses festivitats en el passat. Efectivament, la transformació de l’espai urbà era un component substancial en la construcció del moment festiu. Arcs triomfals, enramades, altars, domassos, construccions temporals de fusta i tela…, i, sobretot, lluminàries, atorgaven a la festa el caire diferencial necessari respecte al temps quotidià.
D’aquesta arquitectura efímera, n’han restat alguns exemples i s’ha conservat, amb major o menor incidència, el costum de penjar de balcons i finestres banderes i domassos, no tant de teles nobles com dels elaborats específicament per a les celebracions. A Reus, per exemple, aquest Sant Pere triomfa una banderola dibuixada que reprodueix l’esclat d’un morter de la Tronada, manifestació pirotècnica emblemàtica de la nostra Festa Major. En anys anteriors s’havien editat altres elements tèxtils semblants, entre altres, els referents als components del seguici festiu.
Banderes i domassos són senyals de festa i esdevenen una forma d’implicació en la celebració des de l’àmbit domèstic. L’expansió d’aquests senyals pot ser indicatiu de com la festa es percep en diferents punts del nucli urbà.
Els guarniments festius, però, tenen moltes més possibilitats que la mera participació individual. La construcció de guarniments, enramades, escenaris o portals d’entrada a un carrer, si s’escau –en l’actualitat, amb materials de baix cost, si pot ser de reciclatge–, comporta treball col·laboratiu, de preparació de la festa, creativitat artística i esforç col·lectiu que reuneix la comunitat que els prepara i els permet mostrar-se davant la resta de població.
La preparació de la festa, ja sigui recollir fustes per a una foguera de barri de la Nit de Sant Joan o bastir una escenografia de carrer, és part de la mateixa festa i és motiu d’una experiència compartida que a la vida diària ens fa falta.
No tant per recordar el passat com per gaudir un futur més amable, guarnir els carrers fa festa!
La Teiera 