La cucanya pirotècnica

Una de les aportacions que es van fer a les jornades sobre festa i pirotècnia fou la presentació, al vestíbul de l’Arxiu, de dos ninos emprats com a figures per als castells de focs, fruit de la recerca que amb Marc Navarro hem anat fent sobre el tema i, particularment, sobre la Pirotècnia Espinós. Les peces, cedides, van ser restaurades per les Brigades Municipals, que van tenir cura del seu muntatge. Anaven acompanyades d’un plafó explicatiu amb uns gràfics elaborats per Ovni estudi. A tots, gràcies per la bona feina.

La cucanya. Il·lustració: Marc Díez (estudi Ovni)

Tal com es va comentar, els primers castells de focs eren estructures de fusta i tela que contenien artificis de foc. Fins ben entrat el segle XX, encara, l’espectacle pirotècnic constava de diverses parts, en les quals s’encenien peces fixades a terra, figures i artificis mòbils, o retaules il·luminats. Entre part i part, es disparaven focs aeris, mitjançant morters, o coets voladors de diferents tipus. En l’actualitat, molts cops per raons de seguretat, han desaparegut bona part de les peces que s’encenien properes al públic i la major part dels castells de focs de les nostres festes són espectacles de focs aeris.

L’ús de figures mòbils ha estat, doncs, prou comuna als castells de focs. Entre aquestes figures trobem «La Cucanya», que un catàleg de la Pirotècnia Espinós de Reus, del primer terç del segle XX, defineix com a «original pieza con la figura de un muchacho que sube a lo alto de un poste a encender una linda girandola de fuegos de jazmín», és a dir, una figura humana articulada, fixada a un tub quadrat de fusta, que pot desplaçar-se amunt i avall per un pal. Dues anelles de ferro permeten lligar-hi unes cordes: una, per pujar la figura –la que hi ha lligada al tub–, i l’altra, al cap del personatge, per simular el moviment d’enfilar-se.

Vista de la part posterior de la figura, que no portava pirotècnia

Aquesta no era l’única figura articulada que formava part dels castells de focs de la Pirotècnia Espinós. Els programes de l’espectacle que, més d’una vegada, s’anuncien amb detall a la premsa inclouen una munió d’artificis amb efectes on no hi sol faltar el retaule final, quadre il·luminat, amb el nom de la festa, l’escut de la ciutat o de la entitat organitzadora o una representació al·legòrica del motiu de la celebració. O la popular capelleta amb la imatge del sant patró o la marededéu corresponent. Així, trobem el joc de dues serps, empaitant dos coloms, «hermosa combinación de varios dibujos adornados de luces y final de fuegos dorados», «El Vaciador. Figura decorativa y de movimiento, representando un vaciador ambulante, decorado con vivos colores y final de fuegos dorados» o «La riña de tres serpientes, pieza giratoria con tres figuras de serpientes que se persiguen dentro de un gran círculo de fuego y brillante final alegórico». Més proper a la nostra cucanya és el gimnasta «decorado con los más vivos colores y haciendo emocionantes evoluciones en lo alto de un poste, con final de un brillante apoteosis».