L’anunci de la imminent declaració de Sant Pere com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional per part de la Generalitat, arriba en un bon moment. La festa reusenca es troba en un moment de gran vitalitat i mobilitza milers de persones. A l’entorn de Sant Pere s’ha generat un considerable moviment associatiu, de gent jove i no tan jove. La festa ha conservat vells costums, ha recuperat antics components i ha inventat nous rituals. I més enllà de la seva celebració, a finals de juny, ha esdevingut un referent i una eina potent per construir, durant tot l’any, una comunitat a l’entorn d’una experiència compartida.
A Reus creix una generació que, independentment de quina sigui la procedència geogràfica de la seva família, sap que la Vitxeta és la geganta més presumida del món i que els nanos mengen trumfes, arròs i peix pudent. Que s’atreveix a tocar les campanes del coll de la Mulassa. Que tremola i s’emociona amb la tronada i li sembla que ha vist ballar l’àliga tota la vida. Viure de petit la festa no ha resoldre tots els problemes futurs, però ben segur que ajudarà en el camí de la convivència. L’aposta municipal reusenca per fer de la festa un espai de trobada i una eina de cohesió, com s’afirmava en una jornada celebrada fa pocs dies al mas Miarnau, és clara i mereix ser refermada.
Publicat a El Punt, 10/5/2010
La Teiera 
Te l’havies deixat?
No, el que passa és que aquells dies em van demanar altres articles sobre el tema i no volia ser repetitiu, malgrat que aquesta és una reflexió sobre la funció de la festa, més enllà del valor patrimonial. Sembla que aquest dimarts es formalitzarà la declaració.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/174152-les-festes-majors-de-tarragona-reus-i-asco-reben-el-maxim-grau-de-proteccio.html