El ball de Sant Joaquim i Santa Anna

Expliquen els folkloristes que a les festes del barri de Santa Anna s’havia representat un ball parlat de caire hagiogràfic que es basava en la vida de sant Joaquim, santa Anna i la seva filla Maria. No he trobat, per ara, en els programes i referències a la premsa de la segona meitat del segle XIX cap notícia de la representació d’aquesta peça de teatre popular de carrer. El ball, però, va existir i la festa del barri es prou més antiga. Per tant, és possible que el ball s’hagués representat anteriorment i que trobi la font d’on poua Joan Amades quan explica al seu Costumari Català:

«A Reus, feia la seva festa el barri de Santa Anna. Antigament havien fet el ball de Sant Joaquim i Santa Anna, personatge representats per dos minyons que figuraven ésser un parell de vells, pares de la Mare de Déu, com a protagonistes a més d’altres figurants […] Per part dels intèrprets, hi havia molt d’interès a presentar el sant matrimoni com a molt vell. Ell portava una llarga barba blanca, fins als genolls, i a ella, per sota del mocador del cap, se li vien uns cabells blancs, figurats per uns serrells d’estopa.»

Font: Costumari Català

El ball, segons Amades, narrava algun passatge de la vida dels pares de Maria i també el moment en què Josep esdevenia el seu espòs, perquè li floria la vara, una escena prou comuna en diverses representacions dels Pastorets, acabant amb l’anunciació.

A la col·lecció de balls parlats de Francesc Torné i Domingo, que es trobava a Alforja el 1931, hi figura una Danza de San Joaquín y Santa Ana, de 1863, anotada en una llibreta.

On també es va representar fou a Castellvell, el 1879. L’any anterior s’havia anat a buscar la imatge de la santa a la seva ermita per a portar-la a la parròquia i fer pregàries, amb motiu de la sequera, una pràctica prou habitual als nostres pobles. Un cop aconseguit el benefici de la pluja, fou retornada amb solemnitat, coincidint amb la seva diada. El 12 de juliol, el diari La Opinión ho comenta:

«Los vecinos de Castellvell se proponen celebrar con festejos públicos extraordinarios la devolución de la imagen de Santa Ana a su santuario, desde el cual fué llevada a dicha población, con motivo de la espantosa sequía que se esperimentó en toda la comarca el verano próximo pasado y al objeto de hacer rogativas públicas para conseguir la apetecida lluvia.»

Posteriorment, el Diario de Tarragona, el 29 de juliol, informa de la celebració de la festa:

«El sábado se verifico en el pueblo de Castellvell la traslación de la imagen de Santa Ana a la ermita, desde la iglesia de dicho pueblo a donde había sido conducida hace un año próximamente, a causa de la sequía. Se han celebrado varios festejos, entre ellos, algunas danzas populares, bailes, fuegos artificiales y espléndida función religiosa. La concurrencia de vecinos de Reus fué muy numerosa.»

No diu, però, quins eren aquests balls o danses populars. Potser el ball de diables, habitual en aquests trasllats i del qual en tenim notícies orals referents a les festes dels primers anys del segle XX. Però segur que van sortir el ball de Serrallonga i el ball de Sant Joaquim i Santa Anna, com ho testimonia un dietari escrit per un secretari de l’Ajuntament de Castellvell:

«26 julio 1879. Por la tarde con procesión desde la parroquial iglesia se devolvió a su santuario nuestra patrona santa Ana, con la música de la Selva. Se hizo una fiesta extraordinaria, hubo un bayle titulado Serrallonga, su capitán Antonio Tost y Valls, otro bayle llamado de Santa Ana, representaba san Joaquín Pablo Basora y Carré; de san José, Joaquín Ribés Monné; de santa Ana, José Martí Ribés; ángel san Gabriel, Marcos Ribas Mascó y el papel de demonios Joaquín Nolla Ciré y Antonio Basora y Carré.»

Agraeixo a Esteve Sugranyes Martí haver-me facilitat el document. La notícia és prou interessant perquè ens confirma que, com en altres poblacions, els personatges femenins eren interpretats per homes. La indicació del personatge de Josep sembla confirmar l’argument que anota Amades. Finalment, també consten els dimonis, no sabem si com a part de l’argument o en la funció de diable burlesc.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s