Canalla tocant el timbal

Benvolguts pares i mares, o altres familiars o parents, que aneu a veure el pas del seguici festiu pels carrers de Reus o pel passeig de Misericòrdia, amb els xiquets o les xiquetes portant timbals de joguina: heu pensat si la millor forma d’educar musicalment els vostres fills o filles és que juguin amb l’estri esmentat (també podríem parlar, encara que en un grau menor, de trompetes i altres instruments de fer soroll) mentre balls i elements festius evolucionen?

Les nostres festes majors han aconseguit destacar, entre altres factors, per la qualitat excel·lent dels acompanyaments musicals dels grups festius, tant per la diversitat instrumental com de melodies. Des de formacions més tradicionals —colla de grallers, flabiol i cornamusa, cobles— fins a les que combinen instruments autòctons amb altres de vent… I comptant amb el fet que a les tonades històriques de ball o cercavila s’hi han afegit noves composicions, vinculades a figures de creació més recent, es pot afirmar que la música constitueix una part molt significativa dels nostre patrimoni festiu.

Veure, o no, passar els grups festius a cop descompassat de timbal de plàstic o de llauna no és la millor manera de descobrir aquest aspecte de la festa i acaba generant un entorn sonor poc propici per a gaudir de les melodies, o seguir el compàs per a ballar, si no és que acaba molestant tothom per l’excessiva concentració de canalla jugant a fer soroll en trams concrets.

És cert que hi ha xiquets o xiquetes amb una sensibilitat especial pel ritme, per als que  seguir els diferents tocs de percussió són una manera d’experimentar l’excepcionalitat del moment. Magnífic. La festa reusenca ofereix diverses propostes per a fer-ho possible, des de l’aprenentatge fins a la participació en colles que incorporen sonadors molt joves, fan assaigs específics amb la seva canalla, i surten al carrer, no només en el seguici infantil. Participar directament a la festa és una forma de viure-la amb més intensitat.

L’escola ha fet un treball excel·lent en la difusió de les festes majors reusenques pel que fa al coneixement dels seus components i com a forma de fer participar a les generacions més joves d’uns referents culturals que, en definitiva, construeixen comunitat i fomenten la convivència. Els aspectes musicals de la festa s’han treballat, amb experiències força reeixides, i es poden continuar treballant.

El ball de diables és un bon exemple de grup festiu que incorpora i forma tabalers molt joves

Ens pertoca als adults, des de l’àmbit familiar, escolar o associatiu, transmetre el sentit de la festa com a espai necessàriament col·lectiu, amb referents comuns, que combina cultura i esbarjo, on les persones tenen papers diferents en cada moment, seguint rituals comuns: com a actuants i espectadores, o tothom barrejat en moments d’esclat festiu, observant el pas d’una dansa, saludant una figura o jugant a córrer sota les espurnes en un correfoc.

Us convido, doncs, a educar en la festa, a conèixer i fer descobrir tots els seus matisos. I, evidentment, a participar-hi de les moltes maneres que el seu costumari proposa.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s