Una diada per a reivindicar la llengua

El 23 d’abril ha estat, des de fa molts anys, una diada de reivindicació de la llengua i la cultura catalanes. Pel caire que adoptà la festa a finals del segle XIX, des del patronatge històric del sant fins a esdevenir una data d’exaltació patriòtica per al catalanisme del tombant de segle. I encara, pel component més explícitament cultural de la festa, el llibre, que s’introdueix a la dècada de 1920 i ben aviat –durant la Segona República– esdevé, a casa nostra, un dia d’afirmació de les publicacions en català.

A la ciutat, el 1932, la Llibreria Nacional i Estrangera, de Salvador Torrell Eulàlia, ja va muntar la seva parada de llibres al carrer. Aquell mateix any es publicava el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra. En els anys de la Segona República, Sant Jordi és una diada cabdal en el calendari festiu. La Guerra Civil, però, va truncar la trajectòria de la celebració.

Després de la guerra, la diada continuà celebrant-se com a «Dia del libro español», només. Però per les escletxes del franquisme, la diada de Sant Jordi traspuà cultura i país. A la dècada de 1950, Josep M. Gort i Sardà ja posava alguna publicació en català a la parada de davant del seu quiosc i el 1960, per iniciativa d’Amadeu Abelló, s’ubicà per primera vegada una parada de llibres, només en català, sota els porxos del Mercadal.

Aviat, la  plaça va esdevenir l’espai emblemàtic de la festa, sota la empenta d’Isidre Fonts Masdéu, que, a més de plantar la parada de la Llibreria Gaudí  al Mercadal –que, alhora que anunciava novetats editorial , reivindicava el país–, es dedicà a impulsar diverses actuacions.

El 1982, amb motiu dels cinquanta anys de la publicació del Diccionari, un llibre gegantí, reproducció de l’obra de Pompeu Fabra, presidia el centre de la plaça. Per cert, aquell any, també, els Xiquets de Reus van estrenar camisa amb motiu de la seva actuació al Mercadal.

Han passat trenta anys i el Mercadal –avui ampliat a un recorregut pels carrers del nucli antic– i la diada mantenen i necessiten la reivindicació de la llengua. En les darreres setmanes, el govern autonòmic de les Illes Balears i Pitiüses ha endegat una forta ofensiva sense precedents contra la llengua i la cultura pròpia d’aquella terra insular. Han canviat el nom de Maó i de Palma, com en temps de Franco; han eliminat el català com a requisit per a poder accedir a l’administració… Tot un seguit de mesures que pretenen arraconar el català com a reducte folklòric.

Davant d’aquesta situació, la societat illenca s’ha mobilitzat, organitzant diferents actes i penjant llaços amb la senyera als carrers i les places. Per aquest motiu, aquest 23 d’abril, cal lluir també, personalment, el llaç amb la senyera per a demostrar que l’atac contra les Illes és un atac contra tot el poble català.

De llaços amb la senyera, en trobareu a les parades de diverses entitats.

About these ads
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, les idees, memòria i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Una diada per a reivindicar la llengua

  1. spalomar diu:

    La primera fotografia:

    Josep M. Gort Sardà amb la noia que treballava al quiosc, amb el cartell de la campanya «Llegiu llibres en català» (1970). Fons personal d’Ezequiel Gort.

    Aprofito també aquest article per restituir la veritable imatge. Un divertit i senzill fotomuntatge per la difusió de la més gran obra de Gort, sobre el seu viatge a Mart, presentada la diada d’Innocents de 2009, ha estat motiu perquè hagi estat reproduïda posteriorment com a fotografia de l’autor amb la seva obra.

    Sobre Josep M. Gort i Sardà, vegeu El reusenc torrat

  2. CUP Reus diu:

    Qui vulgui passar per la paradeta de la CUP (plaça del Castell), també trobarà tots els llaços que vulgui per penjar-se’l i fer-los córrer per la plaça. Ompli-la de reivindicació! I, a més, trobareu material de tot tipus i la nova etapa de l’InfoCUP: http://reus.cup.cat/noticia/sant-jordi-linfocup-torna-sortir-al-carrer

  3. Ezequiel Gort diu:

    Josep M. Gort Sardà va ser també el primer, durant el franquisme, a Reus, a posar la bandera catalana a la parada de Sant Jordi. Aquell any va gaudir de la parada de llibres més “segura” de tots els seus molts anys de llibreter: durant tot el dia va tenir a prop una parella de policies.

  4. Retroenllaç: Sant Jordi: culture and protest · Global Voices

  5. Retroenllaç: Ισπανία: Η γιορτή του Αγίου Γεωργίου, καταλανική κουλτούρα και διαδηλώσεις · Global Voices στα Ελληνικά

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s