Una diada per a reivindicar la llengua

El 23 d’abril ha estat, des de fa molts anys, una diada de reivindicació de la llengua i la cultura catalanes. Pel caire que adoptà la festa a finals del segle XIX, des del patronatge històric del sant fins a esdevenir una data d’exaltació patriòtica per al catalanisme del tombant de segle. I encara, pel component més explícitament cultural de la festa, el llibre, que s’introdueix a la dècada de 1920 i ben aviat –durant la Segona República– esdevé, a casa nostra, un dia d’afirmació de les publicacions en català.

A la ciutat, el 1932, la Llibreria Nacional i Estrangera, de Salvador Torrell Eulàlia, ja va muntar la seva parada de llibres al carrer. Aquell mateix any es publicava el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra. En els anys de la Segona República, Sant Jordi és una diada cabdal en el calendari festiu. La Guerra Civil, però, va truncar la trajectòria de la celebració.

Després de la guerra, la diada continuà celebrant-se com a «Dia del libro español», només. Però per les escletxes del franquisme, la diada de Sant Jordi traspuà cultura i país. A la dècada de 1950, Josep M. Gort i Sardà ja posava alguna publicació en català a la parada de davant del seu quiosc i el 1960, per iniciativa d’Amadeu Abelló, s’ubicà per primera vegada una parada de llibres, només en català, sota els porxos del Mercadal.

Aviat, la  plaça va esdevenir l’espai emblemàtic de la festa, sota la empenta d’Isidre Fonts Masdéu, que, a més de plantar la parada de la Llibreria Gaudí  al Mercadal –que, alhora que anunciava novetats editorial , reivindicava el país–, es dedicà a impulsar diverses actuacions.

El 1982, amb motiu dels cinquanta anys de la publicació del Diccionari, un llibre gegantí, reproducció de l’obra de Pompeu Fabra, presidia el centre de la plaça. Per cert, aquell any, també, els Xiquets de Reus van estrenar camisa amb motiu de la seva actuació al Mercadal.

Han passat trenta anys i el Mercadal –avui ampliat a un recorregut pels carrers del nucli antic– i la diada mantenen i necessiten la reivindicació de la llengua. En les darreres setmanes, el govern autonòmic de les Illes Balears i Pitiüses ha endegat una forta ofensiva sense precedents contra la llengua i la cultura pròpia d’aquella terra insular. Han canviat el nom de Maó i de Palma, com en temps de Franco; han eliminat el català com a requisit per a poder accedir a l’administració… Tot un seguit de mesures que pretenen arraconar el català com a reducte folklòric.

Davant d’aquesta situació, la societat illenca s’ha mobilitzat, organitzant diferents actes i penjant llaços amb la senyera als carrers i les places. Per aquest motiu, aquest 23 d’abril, cal lluir també, personalment, el llaç amb la senyera per a demostrar que l’atac contra les Illes és un atac contra tot el poble català.

De llaços amb la senyera, en trobareu a les parades de diverses entitats.